Els resultats de l’informe Education at a Glance demostren que el professorat a Espanya dedica més hores lectives a la jornada laboral que els docents dels països del seu entorn i que continua perdent poder adquisitiu, malgrat haver augmentat les seves responsabilitats i les necessitats d’atenció a les aules.
La convocatòria d’eleccions per al pròxim 29 de novembre ha suposat el decaïment automàtic del Projecte de llei pel qual es modifiquen la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, i la Llei 4/2019, de 7 de març, de millora de les condicions per a l’exercici de la docència i l’ensenyament en l’àmbit de l’educació no universitària, i s’adopten altres mesures per a la millora del sistema educatiu. També s’ha paralitzat la tramitació de la reforma del Reial decret 132/2010, pel qual s’estableixen els requisits mínims dels centres que imparteixen els ensenyaments del segon cicle d’educació infantil, d’educació primària i d’educació secundària, que incloïa la millora de les condicions en l’etapa de 0 a 3 anys.
Tanmateix, la convocatòria d’eleccions no pot ser una excusa perquè les administracions autonòmiques defugin les seves responsabilitats en l’exercici de les competències que tenen atribuïdes. En aquest sentit, convé recordar que totes les administracions educatives han de garantir que tots els centres educatius rebin els recursos humans i materials d’acord amb els seus objectius, les seves característiques, els seus contextos i les necessitats de l’alumnat.
Per això, des de la UGT exigim, en aquest butlletí, que no es demori més la revisió de la distribució horària setmanal i del nombre d’alumnes i grups assignats a cada docent, així com l’ampliació de les plantilles dels centres educatius per adequar-les a les necessitats actuals.
Aquestes necessitats depenen de múltiples factors, entre els quals destaca la necessitat d’impulsar una àmplia oferta d’ocupació pública docent que permeti, d’una banda, assolir uns nivells d’horari lectiu equivalents als dels nostres col·legues europeus i, de l’altra, rejovenir les plantilles i reduir el nombre de docents interins. Aquesta darrera exigència s’ha vist reforçada recentment des de la Unió Europea davant l’elevat percentatge de personal interí a les plantilles de la nostra Administració. Amb aquestes mesures es garantiria l’estabilitat de les plantilles dels centres educatius, s’afavoririen el desenvolupament i la continuïtat dels seus projectes educatius i l’aplicació de mesures compensatòries en aquells centres i projectes que ho requerissin.
La UGT considera que no es pot ajornar més l’equiparació del nombre d’hores lectives i d’atenció directa amb l’alumnat, el temps dedicat a preparar altres activitats i a fer feina burocràtica i administrativa, de manera que les condicions s’aproximin a les mitjanes de l’OCDE i de la UE, en consonància amb les de la resta de països del nostre entorn. Aquesta és una qüestió prioritària, agreujada per la manca d’un horari escolar equilibrat, que provoca un desgast més gran del professorat al nostre país.
Tot i que és evident que s’han produït avenços en totes les comunitats autònomes, excepte a Madrid, i que fins i tot s’han millorat les condicions recollides en la Llei 4/2019, així com les ràtios, la UGT reclama que se’n reguli urgentment el marc normatiu bàsic i de manera clara, per evitar les distorsions que presenta el nostre sistema educatiu. Aquesta oportunitat s’ha perdut amb el decaïment de la reforma que s’estava tramitant al Parlament.
El professorat està sobrecarregat d’hores lectives, en detriment del temps que caldria dedicar a altres activitats que repercuteixen en la qualitat de l’ensenyament, com ara la participació en projectes d’innovació educativa, l’atenció a les famílies, les tutories, la preparació de classes, les correccions, els cursos de formació, les reunions de personal, les innovacions didàctiques i la tutorització de professorat novell, entre d’altres. A la pràctica, aquesta sobrecàrrega és incompatible amb el desenvolupament eficaç de l’ensenyament personalitzat que promou la LOMLOE.
Per això, continuam reclamant la reducció de la càrrega lectiva del professorat a 18 hores per al professorat d’educació infantil i primària i a 15 hores per als d’educació secundària i batxillerat, així com l’aproximació i l’equilibri entre el nombre d’hores d’atenció directa a l’alumnat amb el nombre d’hores destinades a preparar altres activitats, en consonància amb la resta de països del nostre entorn. Aquesta mesura beneficiarà la qualitat de l’ensenyament, l’atenció que rep l’alumnat, la salut laboral dels docents i la millora qualitativa i quantitativa de l’ocupació.
Des de la UGT també defensam la necessitat d’abordar una reducció de les ràtios de l’alumnat. Defensam mecanismes que combinin la reducció de les ràtios i de l’horari lectiu que comportin una disminució efectiva i real del nombre d’alumnes que ha d’atendre cada docent en aquells contextos en què, bé per la impossibilitat d’ampliar el nombre de centres o de grups, bé per les condicions socioeconòmiques de l’alumnat, la tasca docent es desenvolupa en situacions més difícils o en grups amb ràtios superiors a la mitjana.
Finalment, reclamam que, dins l’autonomia normativa de cada administració educativa, s’avanci cap a una major claredat i convergència amb el que estableix la LOMLOE, tant pel que fa a la jornada laboral —amb la incorporació, en tots els nivells, dins l’horari lectiu del professorat, dels projectes interdisciplinaris o de la recerca en metodologia o en innovació educativa, així com de l’actualització professional o la formació permanent durant la jornada laboral— com pel que fa al reconeixement de la tasca tutorial i a la consideració dels docents majors de 55 anys.
