Fets violents com els del passat dimecres a una professora i al director d’un institut de Palma, evidencien la necessitat de definir un sistema efectiu de prevenció, protecció i reacció per tal d’aconseguir un entorn segur als centres docents
UGT Ensenyament ha sol·licitat a la Mesa Sectorial de la Conselleria d’Educació que elabori un protocol d’actuació similar a l’establert per al personal sanitari davant incidents com l’ocorregut el dia 16 d’octubre, on un alumne de tretze anys d’edat apallissava a una professora a un institut de Palma.
Actualment, la Conselleria té regulada l’actuació de l’Equip d’Alteració del Comportament als centres docents públics que ofereix suport especialitzat als centres en relació amb les necessitats educatives de l’alumnat que presenta dificultats comportamentals. Per altra banda, compta amb l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar que és un òrgan de caràcter consultiu que té com a finalitat la millora de la convivència escolar a les Illes Balears.
Cada vegada més, episodis com l’indicat, fan necessari un Pla per la prevenció de la violència als centres educatius, similar al de l’àmbit sanitari, establint directrius generals per desenvolupar accions de prevenció i de resposta davant situacions conflictives, amb l’objectiu d’aconseguir un entorn segur per a tota la comunitat educativa. Un sistema de prevenció, protecció i reacció per optimitzar l’ús dels recursos tècnics i humans disponibles amb la finalitat de prevenir, protegir i controlar amb rapidesa qualsevol situació de violència, perill o emergència; així mateix per minimitzar les conseqüències, garantir la continuïtat de l’activitat del centre i fomentar la cultura de la seguretat i prevenció.
Demanem que s’implantin, de manera progressiva, un conjunt de mesures per millorar la seguretat als centres docents, que van des de l’atenció i assessorament tant psicològic com jurídic als professionals que han patit una agressió (actualment sols es presta assistència jurídica en qualitat de demandat), cursos de formació, reconeixements mèdics, comunicats de lesions fins que l’incident sigui tramitat com a accident de treball.
Segons un estudi de camp realitzat a tot l’Estat pel nostre sindicat, respecte al percentatge de professorat amb estrès degut a la violència entre l’alumnat: un 40,00% dels docents té nivells d’estrès alt o molt alt, essent la causa: la conducta entre el propi alumnat (insults, agressions, maltractament psicològic) i que els docents han de gestionar-ho. Un 34’1 % sofreix setmanalment disrupció dins l’aula que obliguen a usar cada cop més temps en ordre i disciplina, mentre que un 56’5% la sofreix mensualment. Un 7’4 % reconeix haver patit una agressió física qualque vegada. Un 2,00% admet patir agressions físiques amb freqüència. Un 50,00% percep la possibilitat de sofrir una agressió la qual cosa les produeix un alt nivell d’estrès de 7 damunt 10 punts.
Respecte al percentatge de docents que han observat violència entre l‘alumnat: insults, agressions físiques, maltractament psicològic o fustigament, un 99,00% del docents ho han observat amb molta freqüència, mentre que un 1,00% ho han observat en poca freqüència.
Conclou l’estudi que la major part de conductes disruptives a l’aula no es poden considerar violentes; però és molt fàcil traspassar la línia entre situacions de disrupció i situacions d‘indisciplina més greus. Els problemes de convivència amb violència verbal són freqüents a educació (faltes d’educació, contestacions, situacions de boicot passiu, insults).
Si l’escalada del conflicte creix, pot generar situacions de convivència greu.
Les dones docents, inclòs les funcionàries de carrera, perceben nivells d’estrès més alts que els docents. Recordem que el funcionariat interí és el que majoritàriament sol impartir classes als grups més disruptius.
La Llei de prevenció de Riscos Laborals intenta prevenir l’aparició d’un determinat risc, i es dedueix que aquest tipus de violència és un factor de risc laboral i de malaltia professional.
