Un dels reptes més importants que es presenten a les administracions educatives en l’actualitat és l’escassetat mundial de docents i la necessitat d‘enfortir la professió.
El professorat, com a motor del canvi educatiu, necessita la implementació de mesures que contribueixin a la seva motivació i al reconeixement social de la seva labor. Aquestes mesures han d’encaminar-se a la recuperació de les seves condicions sociolaborals que permetin una dignificació de la tasca docent, que comptin amb bones condicions de treball, entorns segurs, sans i amb recursos adequats, confiança, autonomia professional, llibertat acadèmica, una formació inicial de qualitat i un desenvolupament professional continu, entre altres.
Per a aconseguir que la professió docent sigui veritablement atractiva, UGT considera imprescindible abordar de manera real i efectiva la millora de les condicions laborals del professorat reconeixent el dret a la promoció professional amb les retribucions adequades que li corresponguessin.
La millora de l’atenció a l’alumnat necessita un enfocament global i ambiciós del sistema. Són necessaris incentius encaminats a obtenir l’estabilitat en les plantilles i afavorir l’atractiu en el seu acompliment per a millorar l’atenció de l’alumnat i la viabilitat dels projectes educatius, especialment en els centres en els quals, per les característiques de l’entorn i/o de l’alumnat, sigui més difícil realitzar el seu acompliment educatiu.
UGT considera fonamental la clarificació i potenciació de les possibilitats de promoció professional i econòmica al llarg de la vida docent. Molts professionals, que volen i gaudeixen de la seva professió, es veuen limitats pels escassos incentius que ofereix. L’establiment d’un sistema d’incentius laborals i econòmics serà un gran estímul per a tots aquells que, sense deixar la seva professió, volen veure reconegut el seu esforç i el seu treball; a més, es tractaria d’un sistema realment discriminatori i objectiu del treball ben fet i de la dedicació a la docència i la recerca en el camp educatiu.
A principis del segle XX, Espanya iniciava tímidament el camí cap a la modernització i l’ensenyament obligatori; encara no s’havia instituït, ni de bon tros, una xarxa pública de centres, i el professorat patia d’una mínima formació homogènia.
Els reptes als quals s’enfronta la institució educativa del segle XXI requereixen un replantejament del perfil docent, encara que la formació universitària del professorat, afortunadament, està consolidada.
La realitat viscuda durant la pandèmia, les exigències i reptes que suposa la implantació del nou model educatiu per competències i més individualitzat que proposa la Lomloe i l’experiència del professorat exigeixen replantejar de manera seriosa l’organització dels centres educatius, la jornada laboral i els perfils del professorat per a poder dur a terme de manera efectiva i eficient la seva labor: preparar les seves classes, adaptar les programacions didàctiques al context, atendre la diversitat i al procés d’aprenentatge individualitzat de l’alumnat, fer una avaluació contínua real, temps per a crear i desenvolupar nous projectes o la incorporació de noves figures, com la del coordinador o coordinadora de benestar i protecció (Llei orgànica 8/2021), entre altres.
Aquestes noves responsabilitats també aconsellen la incorporació de nous perfils professionals en els centres que complementin i reforcin la tasca del professorat.
En aquest context és en el qual cobra un nou sentit la reivindicació històrica del model de Cos Únic que defensava UGT, que ha de partir d’una premissa inicial: la incorporació de tots els cossos docents al subgrup A1 amb revisió dels complements de destí i retribucions.
