Cada 10 de juny se celebra el Dia Mundial de la Seguretat Viària i està dedicat a promoure l’educació viària, com una estratègia per a reduir els accidents de trànsit, així com les seves gravíssimes seqüeles, que aconsegueixen xifres dramàtiques. El coneixement de normes i senyals de circulació i el desenvolupament d’actituds i pràctiques de prevenció d’accidents.
“Tots, conductors d’actuacions i camions, vianants, motociclistes, ciclistes, han de preservar el seu àmbit de responsabilitats, vetllant per la seva seguretat sense contreure riscos. El trànsit ha de desenvolupar-se com una manera de convivència social”, refereixen des de l’OMS.
Recursos per a moure’s
Molts han estat els invents de la humanitat per a solucionar la necessitat de moure’s i traslladar-se només, acompanyat o senzillament per a transportar elements d’usos del dia a dia. I amb això s’han implementat moltes maneres d’ús o condicionants per a poder aconseguir la fi que s’aspira, segons ho ressenya l’especialista i professor universitari Elio Aguilera, en el seu llibre de Seguretat Viària a Veneçuela. En cada país es compten amb vehicles de diferents classes, models, colors i artefactes disposats a respondre les demandes dels usuaris, d’acord amb les seves necessitats, disponibilitat i fins a estils de vida, explica aquest especialista en l’àrea de seguretat viària.
També indica que amb això ha hagut de també sorgir una cultura de mobilització, que porta a normes depenent el tipus de vehicle i condició que es manegi amb aquest. Inclusivament hi ha espais on s’han restringit alguns d’aquests invents per l’impacte ambiental i social que genera en la població.
Normes el trànsit
La legislació sobre els temes de trànsit i transport terrestre ha recorregut “un llarg i sinuós” camí en la història dels països, sobretot a Veneçuela.
Segons l’especialista Elio Aguilera “l’aconseguit representa un assoliment important que s’ha anat capitalitzant com a part d’una cultura viària preventiva integrada plenament a les pràctiques laborals, administratives i jurídiques”.
“Vetllar pel compliment de les normes és part integral de la seguretat viària. Hi ha mesures d’enginyeria viària, com a noves tecnologies, que indueixen a respectar les normes i influeixen sobre el comportament dels usuaris de la via pública”, manifesta.
També exposa que “els pocs estudis sobre l’aplicació de les lleis de trànsit al país, assenyalen diverses conclusions importants: els elements de dissuasió, el grau de control, l’aplicació d’estratègies de control selectives per a detectar determinats comportaments de riscos; la lentitud d’aplicació de sancions als infractors i la seva escassa eficàcia, la selecció de llocs específics on aplicar-les i la poca publicitat en suport a aquestes mesures d’aplicació, contribueixen al fet que les lleis de trànsit resultin poc efectives”.
És així com l’ordenament jurídic d’un país compleix un paper important en la prevenció dels accidents viaris.
Les mesures de seguretat en el trànsit viari, la prohibició sobre el consum d’alcohol i altres substàncies tòxiques, els requisits per a conduir, la infraestructura viària, el registre de vehicles, el servei de transport públic i de càrrega, i la determinació i funcions de les autoritats civils i militars dels programes preventius, tenen un clar contingut normatiu, resumeix el professor.
Tot això sense oblidar la funció fonamental en l’àrea de l’educació per a la seguretat viària, la qual de manera directa o indirecta té la seva influència en cadascun d’ells.
Educar per a transitar
En les últimes dècades un canvi vertiginós afecta a tots els veneçolans en el sistema de transport terrestre; l’increment dels accidents de trànsit amb elevades xifres de morts, lesionats i danys materials, han col·locat al país amb la major taxa de sinistralitat en el continent americà, d’acord amb l’últim informe, de fa cinc anys, del Ministeri del Poder Popular per al Transport Terrestre.
L’educació viària és un component essencial de tota estratègia que tingui per objecte reduir els traumatismes, de què solen ser víctimes els usuaris del sistema del trànsit i transport terrestre i és una mesura recomanada al país, amb major èmfasi en els últims 30 anys, per múltiples raons explica l’especialista i professor universitari en material viari, Elio Aguilera.
“Ha consistit per molts anys en l’aprenentatge de coneixements, formació d’hàbits i actituds en relació amb les regles, normes i senyals que regulen la circulació de vehicles i persones per a donar resposta adequada, segura i fluida en les diferents situacions del trànsit viari”, va dir.
Les comeses de l’educació per a la seguretat viària són tan variats i múltiples com la vida mateixa.
No consisteixen simplement a mantenir-se al corrent i respectar les normes i orientacions que regeixen el trànsit per la via pública, així com les seves modificacions i actualitzacions, com a ciutadà en formació o com a adults responsables, sinó també -i amb la mateixa urgència- a estimular i capacitar a milions de persones perquè sàpiguen identificar i exercitar, a percebre i prevenir les situacions de risc que implica sofrir traumatismes (físics, psicològics i emocionals) a conseqüència dels accidents de trànsit viari.
“S’han de desenvolupar qualitats, habilitats, conductes i capacitats pel respecte, la tolerància, l’amabilitat, cortesia, assertivitat, empatia i especialment prudència, factors indispensables per a desembolicar-se adequadament en espais públics compartits, perquè eleven la qualitat de vida i la convivència pacífica i harmònica”, suggereix.
Educació
Educar als nens i adolescents; orientar i mantenir informats als adults perquè cadascun des de la seva pròpia condició: conductor, passatger, vianant, sigui capaç de comprendre que ells són els propis responsables de la cura de la seva pròpia vida en la via pública, així mateix, de respectar i cuidar de la vida dels altres, especialment d’aquells que estan al seu càrrec, és el propòsit central de l’educació i seguretat viària.
