La pandèmia de la COVID-19 posa de manifest el lloc central que ocupen les cures en les nostres vides. Els governs han de finançar adequadament l’assistència social pública i protegir a els/les treballadors/res que presten serveis de cures. Milions de membres de les nostres afiliades continuen prestant serveis públics de salut i de cura, en les circumstàncies més difícils, mentre el món continua travessant la devastadora crisi sanitària i socioeconòmica provocada per la pandèmia. La majoria d’aquests treballadors/res són dones, i sovint procedeixen de comunitats migrants.
La vida laboral de els/les treballadors/res de cures s’ha caracteritzat per les llargues hores de treball, la falta d’accés a equips de protecció individual (EPI) i altres mesures de salut i seguretat, l’esgotament físic, emocional i mental, les males condicions de treball, els baixos salaris i l’accés desigual a les vacunes.
La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest com dècades de falta d’inversió en els sistemes de salut pública i de cures han afectat greument la qualitat, l’accessibilitat i la seguretat dels serveis de salut i de cures. La pandèmia també ha agreujat les desigualtats estructurals preexistents a nivell nacional i mundial quant a gènere, classe i, en molts casos, raça i ètnia. Hi ha una necessitat urgent d’una inversió pública adequada per a aconseguir salut i cures públiques de qualitat i d’accés universal. Hem de reconstruir l’organització social de les cures, integrant el reconeixement del dret humà a les cures i garantint que els serveis d’assistència social es prestin com un dret humà fonamental i un bé públic d’accés universal.
Els governs han de prendre mesures ara per a garantir aquest dret fonamental. Hem de comptar amb un número adequat de treballadors/res de la salut bé renumerats i protegits perquè això sigui una realitat. Així, els governs han de fer front al dèficit mundial de 18 milions de treballadors/res de la salut i de la cura prevista per la Comissió d’Alt Nivell de les Nacions Unides sobre Ocupació Sanitària i Creixement Econòmic en 2016. Per tant, hem d’aprofundir la nostra campanya en favor d’una dotació de personal de cures segura i eficaç, i d’un treball decent per a els/les treballadors/res del sector. Els treballadors de tot el sector de salut i cures ja treballin en hospitals, asils, residències, llars privades o escoles, en el sector públic o en el privat, mereixen unes millors condicions de treball, que reflecteixin la seva enorme contribució a les nostres societats, i un salari just i igual per un treball d’igual valor.
En el Dia d’Acció Mundial sobre les Cures, des d’UGT Serveis Públics demanem:
Invertir en serveis de salut i de cura públics, de qualitat i d’accés universal -inclosa la salut mental, l’atenció infantil, l’educació de la primera infància, la cura dels majors i altres serveis d’assistència social per a garantir la creació de milions de llocs de treball amb un treball decent que inclogui salaris justos i condicions laborals humanes; i per a tancar les bretxes de gènere en la participació de la població activa.
Garantir uns salaris adequats i la millora de les condicions de treball, inclosa la igualtat de remuneració per un treball d’igual valor, les oportunitats de formació i la salut i seguretat en el treball per a lxs trabajadorxs de la salut, de la cura i l’educació, inclosos els/les treballadors/res doméstics i d’atenció domiciliària.
Garantir l’equitat i la no discriminació en la contractació, la retenció, l’accés a la formació i les oportunitats de promoció de els/les treballadors/res en tots els sectors de la salut i de la cura.
Garantir que es respecten els drets de llibertat d’associació i de negociació col·lectiva de tots els/les treballadors/res del sector de la salut i de la cura, ja sigui en l’economia formal o informal, així com la seva representació en el procés de presa de decisions.
Finançar una protecció social universal que tingui en compte les qüestions de gènere i a la qual puguin accedir tots els/les treballadors/res, independentment de la seva situació laboral o de la seva condició d’immigrants, el seu origen racial o ètnic, la seva discapacitat, el seu gènere, la seva expressió d’identitat o la seva orientació sexual, i que inclogui a els/les treballadors/res de l’economia informal.
Garantir l’accessibilitat de tots als serveis de salut i de cura públics de qualitat, inclosos els/les refugiats/des i els/les immigrants, independentment de la seva situació.
Passar de l’enfocament de la “economia de les cures”, que ha contribuït a la mercantilització d’aquests, a la “reconstrucció de l’organització social de les cures”, en la qual les necessitats i el treball de cures no es consideren simplement qüestions econòmiques, sinó drets humans, que els governs tenen el deure de proporcionar i salvaguardar.
