Els darrers anys, UGT Serveis Públics ha liderat una batalla judicial per recuperar les quantitats econòmiques que el Govern de les Illes Balears deu als seus empleats públics, després d’incomplir l’acord salarial pactat per als exercicis 2018, 2019 i 2020. El sindicat ha estat l’únic en presentar una demanda en defensa dels drets dels treballadors afectats, fet que ha generat un important avenç en la resolució d’aquest conflicte.
Què va passar el 2020?
L’any 2020, el Govern balear va incomplir l’acord assolit a Madrid, que contemplava una pujada salarial del 2%. En lloc d’aplicar aquest increment de manera íntegra, el Govern va augmentar només les retribucions bàsiques, retallant les complementàries, cosa que en la pràctica va suposar una congelació salarial per a la majoria dels empleats públics, excepte aquells amb més antiguitat.
Davant d’aquesta situació, UGT va ser l’únic sindicat que va presentar una demanda, reclamant el dret dels treballadors a rebre l’increment complet. Després d’un procés de mobilitzacions i negociacions, el conflicte no va acabar aquí, ja que el 2021, el Govern va aplicar una nova retallada, aquest cop del 0,9%, davant la qual UGT també va ampliar la seva demanda.
Sentències favorables i perspectives de futur
Durant l’estiu del 2024, un altre sindicat, l’STEI, va guanyar una demanda corresponent a l’any 2021, cosa que va consolidar la importància de les accions sindicals. No obstant això, la demanda clau que afecta la retallada del 2020, la més significativa amb un 2% d’augment pendent, està encara en curs. UGT és optimista respecte al resultat i preveu que la sentència serà favorable per als empleats públics del Govern Balear.
Què implica aquesta sentència?
Si UGT guanya la demanda, els empleats públics del Govern Balear afectats podrien rebre entre 1.100 i 2.200 euros, depenent de la seva categoria professional i antiguitat. Aquests fons pendents afecten una àmplia gamma de treballadors, incloent el personal de serveis generals, d’ensenyament públic i concertat, del sector públic instrumental i de l’IB-Salut.
UGT ha proposat que el compliment d’aquesta sentència es calendaritzi de manera ordenada, a canvi d’un increment del complement per residència, homologant-lo al que es percep a Canàries. Per noltros, és indispensable que es disposin les nòmines d’acord amb la norma i que es revoquin les retallades fetes per l’anterior Govern. Si el Govern no accepta aquesta pujada del plus d’insularitat, UGT exigirà el retorn complet de la indemnització.
A més, està pactat que a partir de 2025 les nòmines es disposaran d’acord amb la norma, i es corregiran i revoqueran les retallades que es van implementar durant l’anterior Govern, assegurant així els drets salarials dels treballadors afectats.
El lideratge d’UGT
Al llarg d’aquest procés, UGT ha demostrat el seu lideratge i compromís amb els drets dels empleats públics. Com el sindicat amb més representació a les administracions públiques, UGT ha estat clau en la signatura d’acords que han beneficiat els treballadors, aconseguint increments salarials que, acumulats des de 2018, arriben gairebé al 10%.
La confiança en l’acció sindical ha estat fonamental per avançar en aquesta lluita. UGT continua treballant per garantir que els empleats públics rebin allò que els correspon. Com va assenyalar un dels seus portaveus: “Si es recuperen aquests diners serà gràcies a la demanda que va plantejar UGT Serveis Públics”.
La lluita continua, i UGT seguirà informant i mobilitzant-se per assegurar que els drets dels treballadors siguin respectats.
