La secretària del sector Ensenyament d’UGT Serveis Públics, Azahar Tortonda, ha defensat públicament els drets lingüístics de l’alumnat i la necessitat de mantenir el requisit de català per accedir a la funció pública docent a les Illes Balears. Ho ha fet en una convocatòria conjunta amb la resta de la comunitat educativa per mostrar el rebuig a dues esmenes aprovades recentment que afecten directament el sistema educatiu i els drets lingüístics dels infants.
Des d’UGT Serveis Públics Illes Balears denunciam que aquestes mesures s’han impulsat sense negociació prèvia amb la Mesa Sectorial d’Educació ni amb el Consell Escolar de les Illes Balears, espais democràtics on estan representats els sindicats i tota la comunitat educativa.
✊ En defensa de la llengua i la cohesió social
UGT Ensenyament rebutja frontalment les dues esmenes aprovades, que permeten:
- Accedir com a funcionari o funcionària de carrera docent sense acreditar el requisit de català en especialitats catalogades com de Molt Difícil Cobertura.
- Rebaixar les exigències lingüístiques de l’alumnat que s’incorpora temporalment al sistema educatiu balear.
Per al sindicat, aquestes mesures representen un atac directe als drets lingüístics dels infants i als Projectes Lingüístics dels Centres, que garanteixen la cohesió social i el model educatiu propi de les Illes Balears.
🏫 “El problema no és el català”
Durant la seva intervenció, Azahar Tortonda va recordar que la manca de docents no està provocada pel requisit lingüístic, sinó per les dificultats reals que pateixen els professionals per viure a les Illes Balears.
“La falta de docents no és el català. El problema és l’habitatge i l’alt cost de vida”, va defensar la representant sindical.
Des d’UGT s’assenyala que eliminar el requisit lingüístic no solucionarà la manca de professionals, sinó que generarà desigualtats i posarà en risc el dret de l’alumnat a rebre ensenyament en català.
📚 Els drets lingüístics no poden dependre de l’illa on vius
Un dels punts que més preocupen el sindicat és la situació que es podria generar a illes com Formentera, catalogada íntegrament com a zona de Molt Difícil Cobertura.
UGT alerta que, si aquestes esmenes s’apliquen, molts docents podrien accedir a places sense coneixements de català, deixant els infants sense garanties reals de poder estudiar en la llengua pròpia.
“Acàs un alumne de Formentera no té els mateixos drets lingüístics que un alumne de Mallorca?”, va plantejar Azahar Tortonda durant la seva intervenció.
El sindicat recorda que tant la Llei Educativa de les Illes Balears com l’Estatut d’Autonomia reconeixen i protegeixen el dret de l’alumnat a rebre ensenyament en català.
⚠️ Un menyspreu a la comunitat educativa
UGT Ensenyament considera especialment greu que aquestes mesures s’hagin incorporat a través d’una llei sense contingut educatiu i sense cap procés de negociació ni consulta amb els representants dels treballadors i treballadores de l’ensenyament.
Per al sindicat, aquest procediment representa un menyspreu cap a la Mesa Sectorial d’Educació i cap a tota la comunitat educativa de les Illes Balears.
UGT exigeix al Govern que retiri immediatament aquestes dues esmenes i obri un procés de diàleg real amb sindicats, docents i comunitat educativa.
💚 UGT continuarà defensant la llengua i l’educació pública
UGT Serveis Públics Illes Balears reafirma el seu compromís amb la defensa de la llengua catalana, dels drets lingüístics de l’alumnat i d’un model educatiu basat en la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
El sindicat continuarà fent feina perquè qualsevol modificació que afecti l’educació pública es negociï amb transparència, respecte institucional i participació de tota la comunitat educativa.
