L’equitat és un dels pilars fonamentals a l’hora d’analitzar el sistema educatiu, no sols pel que fa als resultats, sinó també, i cosa que és més important, en com atén i resol la diversitat i les diferències tant en capacitats com en el nivell socioeconòmic entre altres factors. Per això, UGT Serveis Públics reclama en aquest informe que el milió d’alumnes i alumnes que reben una atenció educativa diferent de l’ordinària disposin dels recursos necessaris que contribueixin a millorar la qualitat de la seva atenció i comptin amb docents capacitats per a poder realitzar aquesta labor.
Les últimes estadístiques reflecteixen un augment de més del 70% en l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu (NESE) respecte al curs 2019/2020, gràcies en gran mesura la detecció precoç per part dels programes de caràcter inclusiu i a la tasca dels equips d’orientació educativa i psicopedagògica (EOEP).
Aquesta detecció precoç ha suposat reconèixer cada vegada millor les necessitats i que, en l’últim any de què es tenen dades (el curs 2024/2025), el total de l’alumnat amb necessitat d’atenció diferent de l’ordinària sigui ja superior al milió d’alumnes, xifra que suposa un 15,6% respecte del total escolaritzat al nostre país. Les estadístiques informen així mateix que quatre de cada cinc alumnes que presenten necessitats es troba escolaritzat en aules i centres ordinaris, predominantment en centres públics.
Actualment, el gruix del finançament per a l’atenció a la diversitat cal buscar-lo en programes i projectes dependents de la Subdirecció General de Cooperació Territorial i Innovació Educativa, que al seu torn depèn de la Direcció General d’Avaluació i Cooperació Territorial. Aquests programes compten amb finançament propi i, el més important, amb fons procedents d’Europa, especialment després de l’aprovació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, més coneguts com MRR. Per a l’exercici pressupostari de 2024 van suposar un total de més de 388 milions d’euros a repartir entre les diferents Administracions autonòmiques.
L’experiència obtinguda per la posada en marxa i avaluació d’aquests programes, al costat de la feina dels EOEP i Departaments d’Orientació, ha recopilat una informació que pot ser un instrument molt eficaç de cara a elaborar l’índex de vulnerabilitat previst en la Disposició addicional única de l’avantprojecte de llei de modificació de la Llei 4/2019.
Aquest índex ha de partir d’una anàlisi rigorosa, aprofitant i tenint en compte tots els valors i aspectes que pot aportar aquesta experiència i que permetin mesurar l’impacte del context socioeconòmic, les pròpies capacitats i percepcions de l’alumnat (mentalitat, benestar, capacitat de resiliència entre altres) i el grau d’equitat i compensació que posseeixen els centres on es troben escolaritzats per a poder assignar els recursos addicionals que els siguin necessaris.
A conseqüència d’aquesta experiència, i gràcies a la millora en el procés de detecció precoç, el número d’alumnat que presenta NESE no ha deixat de créixer. Els centres on es troben escolaritzats necessiten comptar amb els recursos necessaris perquè siguin atesos amb la qualitat i cura que requereixen. També és necessari que el professorat i la resta de professionals encarregats d’aquesta atenció comptin amb la deguda formació i del temps necessari per a dur a terme la seva tasca, a més del reconeixement al seu acompliment per mitjà dels complements retributius corresponents.
Des d’UGT, entenem que, per a mantenir l’ensenyament en les millors condicions de qualitat i equitat, l’esforç ha de ser continuat, i per això defensem que les Administracions educatives estableixin un sòl mínim d’inversió pública per a garantir els serveis essencials i que s’asseguri una educació en equitat i qualitat amb iguals garanties en totes les comunitats autònomes que compensin les desigualtats existents entre els territoris, independentment de l’assignació de fons addicionals procedents de la UE.
Respecte a l’escolarització primerenca, UGT defensa que, per a crear un sistema educatiu equitatiu i inclusiu, no és suficient amb garantir places en l’etapa d’educació infantil per a tot l’alumnat, sinó que, en ampliar i estendre l’educació infantil, s’ha de procurar no augmentar la bretxa entre l’alumnat afavorit i el desfavorit en l’accés a aquest nivell educatiu i a la qualitat de l’educació rebuda.
En aquest sentit, secundem que alguns dels programes que haurien de tenir una especial consideració fossin els centres i col·lectius d’especial dificultat, els projectes d’innovació i millora i les iniciatives encaminades a la reducció de l’abandonament escolar.
