Avui, 30 d’octubre de 2025, UGT Serveis Públics, CCOO i CSIF han dut a terme concentracions simultànies davant el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, així com davant totes les Delegacions i Subdelegacions del Govern de l’Estat.
Una acció unitària i ferma per dir prou al bloqueig de la negociació col·lectiva i a la paralització de les millores necessàries per garantir uns serveis públics de qualitat i unes condicions laborals dignes per a més de 3,5 milions de treballadores i treballadors públics.
A les Illes Balears, més de 125.000 empleades i empleats públics —entre personal de l’Administració autonòmica, local, estatal, educatiu, sanitari i de serveis socials— viuen una situació de greu desigualtat respecte a la resta de territoris.
La concentració d’avui davant la Delegació del Govern a Palma ha servit per denunciar-ho amb contundència: les Illes no poden continuar sent el territori oblidat del sector públic.
📉 Els serveis públics balears, al límit
Les Illes Balears pateixen una situació especialment crítica.
Tot i ser una de les comunitats amb més aportació al PIB estatal, el finançament públic per habitant és un 15% inferior a la mitjana estatal, segons dades del Ministeri d’Hisenda.
Això es tradueix en retards, manca de personal i saturació en tots els àmbits:
- Sanitat: més de 92.000 persones en llista d’espera, un 18% més que el 2023, i més de 1.200 professionals que falten per cobrir, especialment a zones com Eivissa i Menorca.
- Educació: aules massificades, un 27% del professorat major de 55 anys i manca de docents a inici de curs.
- Serveis socials i justícia: saturació constant, llistes d’espera llargues i personal desbordat.
- Administració autonòmica i local: més del 40% de la plantilla temporal o interina, amb escasses perspectives de carrera professional.
💶 L’Administració General de l’Estat (AGE): salaris propers al mínim i fugida de personal
El cas de l’Administració General de l’Estat (AGE) és especialment greu a les Illes Balears.
Una part important del seu personal cobra sous que oscil·len entre 1.200 i 1.400 euros bruts mensuals, xifres que s’aproximen al salari mínim interprofessional (1.323 €), malgrat desenvolupar funcions de gran responsabilitat en àmbits essencials: Hisenda, Seguretat Social, Trànsit, Exteriors o Ocupació.
Aquesta situació és insostenible en un territori on el cost mitjà del lloguer supera els 1.400 € mensuals, i la cistella de la compra és un 22% més cara que a la mitjana estatal.
Com a conseqüència, moltes treballadores i treballadors de l’AGE es veuen obligats a marxar de les illes per poder viure dignament o per accedir a un habitatge assequible, provocant una fugida constant de personal qualificat i vacants que no s’arriben a cobrir.
“A les Balears tenim personal de l’Estat que viu a 800 quilòmetres perquè aquí no pot pagar un lloguer.
Això és inacceptable. No hi pot haver serveis públics de qualitat amb sous de misèria i sense compensacions per insularitat.”
— Fernando Martorell Serra, Secretari de l’AGE d’UGT Serveis Públics Illes Balears
🏠 Insularitat i cost de vida: desigualtats estructurals
Les Illes Balears són el territori amb el cost de la vida més alt de l’Estat.
L’IPC és un 2,8% superior a la mitjana estatal, el preu mitjà del lloguer a Palma supera els 1.400 €, i la doble insularitat d’Eivissa, Formentera i Menorca agreuja encara més les dificultats.
Des d’UGT Serveis Públics reclamam:
- Complement d’insularitat real i actualitzat, que compensi el sobrecost vital.
- Plans d’habitatge específics per a personal públic destinat a les illes.
- Mesures de fidelització del personal de l’AGE, per evitar la fugida constant de professionals formats.
✊ Exigències comunes i compromís sindical
Les tres organitzacions exigeixen:
- La reobertura immediata de la taula de negociació.
- La pujada salarial de 2025 i la recuperació del poder adquisitiu perdut.
- Un increment real de l’ocupació pública i plans de rejoveniment i estabilització.
- Un nou acord plurianual en matèria salarial i de condicions laborals.
- Una reforma estructural que adapti les administracions públiques a les necessitats de la ciutadania i a la realitat territorial de les Illes Balears.
⚠️ O negociació o conflicte
El ministre Óscar López coneix perfectament aquestes demandes. Tanmateix, la falta de diàleg i el retard injustificat són una falta de respecte cap a les persones que sostenen el servei públic cada dia.
Les concentracions d’avui són només l’inici.
Si no hi ha resposta immediata, no es descarta cap mesura, inclosa la vaga general en el sector públic.
“No es pot mantenir un Estat del Benestar amb treballadores i treballadors públics condemnats a la precarietat.
O hi ha negociació, o hi haurà conflicte.”
— Miguel Ángel Romero, Secretari General d’UGT Serveis Públics Illes Balears
🤝 Defensar allò que és de totes i tots
Des d’UGT Serveis Públics Illes Balears feim una crida a la ciutadania a defensar el que és de totes i tots:
uns serveis públics forts, accessibles i dignes, garants de la igualtat i del progrés social.
“La força col·lectiva és la que transforma.
I avui hem tornat a demostrar que si toquen el públic, hi serem.”
Carta enviada a Óscar López Águeda
Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública
