Un dret laboral imprescindible per a la salut i la conciliació
És un fet demostrat i demostrable que la capil·larització de les noves tecnologies empeny les persones a treballar fora del seu horari laboral. La pressió psicològica que exerceix aquesta instantaneïtat permanent sobre les persones té un impacte nociu i durador en l’equilibri psicològic de qualsevol personal.
Davant aquesta situació, entenem el dret a la desconnexió digital com la llibertat del treballador o treballadora de no connectar-se a cap dispositiu digital ni programari corporatiu mentre estigui en períodes de descans o vacances, o fora de l’horari laboral.
👥 Qui té dret a la desconnexió digital?
Totes les persones treballadores tenen dret a la desconnexió digital, incloses totes aquelles que treballen a distància, tal com es recull a l’article 88 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, i a l’article 18 de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància.
🩺 Quins efectes té en la nostra salut?
La manca de desconnexió dificulta la recuperació tant física com mental, ja que es produeix una prolongació de la jornada laboral i una interrupció dels descansos.
La sobreexposició tecnològica i la connectivitat permanent danyen la salut física —cardiovascular i musculoesquelètica— i també la salut mental.
De fet, les baixes per salut mental varen representar el 16% de totes les baixes l’any 2023 i el 17% l’any 2024.
⚖️ Quins efectes té sobre la conciliació de la vida personal i laboral?
La utilització de dispositius digitals en l’entorn laboral, com smartphones o tauletes, està provocant que es desdibuixin les fronteres entre el temps de feina i la vida personal.
Es tendeix al “treballador/a disponible contínuament”, per al qual els temps de descans —necessaris per a un bon rendiment laboral— són interromputs per temps de treball.
Això provoca conflictes en la conciliació de la vida personal i laboral.
🏢 Estan obligades les empreses a garantir aquesta desconnexió?
Sí, per llei. Les empreses han de garantir la desconnexió digital durant els temps de descans de les persones treballadores, incloses les vacances d’estiu; així com elaborar una política interna en què es defineixin les modalitats d’exercici del dret a la desconnexió, i les accions de formació i sensibilització del personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica.
