Entrevistem a Victoria Rosell, Delegada del Govern contra la Violència de Gènere en el marc de la setmana del 25N Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
Preguntes
Existeix un mapa de recursos d’atenció a les víctimes de violència de gènere a nivell nacional?
La Delegació del Govern contra la violència de gènere compta entre altres eines amb la Web de Recursos de suport i prevenció davant casos de violència de gènere (WRAP) en la qual a través d’un mapa interactiu es mostren els recursos davant casos de violència més pròxims a la ubicació de la persona interessada. Aquesta web s’actualitza constantment amb la informació que faciliten les Comunitats Autònomes.
https://wrap.igualdad.mpr.gob.es/recursos-vdg/search/search.action
En 2021 s’està continuant amb l’operació estadística “DERA”; Estadística de Recursos Autonòmics en matèria de Violència contra la Dona: El seu objectiu és quantificar i mesurar l’existència i evolució temporal de recursos oferts des del sector públic autonòmic i les víctimes que accedeixen a ells. Aquesta operació s’ha ampliat a tots els recursos destinats a les víctimes de totes les manifestacions de violència contra les dones inclosos en el Conveni d’Istanbul.
https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaencifras/recursos_autonomicos/home.htm
Hi ha perspectives de fer un pla per a acceptar una unitat a l’atenció a les víctimes de violència de gènere a nivell nacional?
El Catàleg de mesures urgents del Pla de Millora i Modernització contra la Violència de Gènere aprovat per Acord del Consell de ministres de 27 de juliol de 2021, preveu l’elaboració d’una guia, que es presentarà pròximament, per a l’actualització i millora dels protocols de coordinació i actuació interinstitucional dirigits a les institucions i poders de l’Estat sobre la base del «Conveni del Consell d’Europa sobre Prevenció i lluita contra la violència contra les dones i violència domèstica (2011)» i a la normativa en violència de gènere recentment aprovada.
Les polítiques públiques de lluita contra la violència de gènere, pel seu caràcter multidisciplinari i transversal ens marca el full de ruta als poders executius, tant al govern central com als de les CCAA i EELL als qui correspon la seva execució i gestió, ja que és a les Administracions territorials als qui corresponen les competències d’assistència social integral a les víctimes de violència de gènere.
Des del Ministeri d’Igualtat es contribueix al sosteniment financer dels recursos de titularitat autonòmica a través de les transferències anuals per a l’assistència social integral i de les transferències previstes en el Pacte d’Estat. Fins al moment la meva experiència – la meva grata experiència- ha estat poder comptar amb el compromís polític de totes les institucions contra les violències de gènere, la co-governança des del respecte competencial i un magnífic treball conjunt en tots els espais de coordinació interinstitucional, entre elles la Conferència Sectorial d’Igualtat.
Per exemple en la Conferència Sectorial d’Igualtat celebrada l’11 de novembre de 2021 hem aprovat conjuntament amb totes les CCAA el procediment per a l’acreditació de les situacions de violència de gènere per part dels serveis socials i serveis especialitzats de les CCAA. Amb això s’avança i es millora en l’accés de les víctimes de violència de gènere als drets i prestacions reconeguts en la normativa estatal en facilitar-los l’accés als mateixos sense supeditar-lo a la interposició d’una denúncia.
Existeixen protocols de prevenció i atenció a les víctimes de violència de gènere en els diferents serveis públics
Existeixen nombrosos protocols d’actuació davant els casos de violència de gènere que ordenen l’actuació dels professionals de diferents àmbits: sanitari, educatiu, de la seguretat, de la forensía, l’assistència social etc. i amb diferents àmbits d’aplicació territorial; n’hi ha d’àmbit nacional com el Protocol Comú per a l’actuació sanitària davant la Violència de Gènere en el Sistema Nacional de Salut i n’hi ha d’àmbit autonòmic. A vegades el problema és el desconeixement dels mateixos pels professionals o la seva actualització. D’aquí la importància de la Guia
https://violenciagenero.igualdad.gob.es/profesionalesinvestigacion/home.htm
Quines serien les mesures d’intervenció des de l’àmbit educatiu per a detectar i prevenir la violència de gènere
L’erradicació de la violència contra les dones no pot aconseguir-se sense abordar les actituds socials que la toleren o justifiquen. En definitiva, reduir l’acceptabilitat social d’aquesta violència és fonamental per a prevenir-la i ens exigeix un canvi en la cultura, les actituds i els comportaments masclistes que la fomenten. D’aquí la importància de la prevenció i la detecció precoç en l’àmbit educatiu. En aquest àmbit ha resultat de gran importància l’aprovació de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, en la qual s’inclouen les actuacions encaminada a donar resposta a les mesures del Pacte en l’esfera de l’educació, com ara “incloure, en totes les etapes educatives, la prevenció de la violència de gènere, del masclisme i de les conductes violentes, l’educació emocional i sexual i la igualtat, incloent a més en els currículums escolars, els valors de la diversitat i la tolerància” així com la “promoció en els centres educatius tallers i activitats formatives per a la prevenció de la violència sexual, treballant específicament amb els nens i homes adolescents.
D’altra banda, la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència, estableix un conjunt de mesures de protecció integral, que inclouen mesures en els àmbit de la sensibilització, la prevenció, la detecció precoç, la protecció i la reparació del mal en tots els àmbits en els quals es desenvolupa la de vida nens, nenes i adolescents. L’article 29 estableix l’obligació de les administracions públiques de prestar especial atenció a la protecció de l’interès superior dels nens, nenes i adolescents que conviuen en entorns familiars marcats per la violència de gènere, garantint la detecció d’aquests casos i la seva resposta específica, que garanteixi la plena protecció dels seus drets.
En aquest sentit s’indica que les administracions publiques garantiran el suport necessari perquè les nenes, nens i adolescents, de cara a la seva protecció, atenció especialitzada i recuperació, romanguin amb la dona, excepte si això és contrari al seu interès superior. L’article 34 preveu la regulació de protocols específics d’actuació contra l’abús i el maltractament, l’assetjament escolar, el ciberassetjament, l’assetjament sexual, la violència de gènere, la violència domèstica, el suïcidi i l’autolesió entre altres. Per la seva part l’article 35 preveu la figura del Coordinador o Coordinadora de benestar i protecció, en els centres educatius.
La violència vicària és un fenomen associat a la violència de gènere, Com de comú és?
Segons la macroenquesta de Violència contra la dona 2019, el 54,1% de les dones que han sofert violència de qualsevol parella, actual o passada, i tenien fills/as en el moment en què va tenir lloc la violència, afirmen que els seus fills i filles van presenciar o van escoltar els episodis de violència. Entre les quals han sofert aquesta violència de la parella actual el percentatge és del 46,7% i entre les quals l’han patit de parelles passades és del 55,7%.
De les dones que han sofert violència física o sexual, i tenien fills/as en el moment en què va tenir lloc la violència, el 60,6% afirma que els seus fills i filles van presenciar o van escoltar els episodis de violència (50,5% en el cas de la violència de la parella actual i 63,5% en el de la violència de parelles passades).
Des de 2013, 44 menors han estat assassinats a conseqüència de la violència de gènere contra les seves mares.
Per desgràcia cada dia coneixem casos en què la violència cap a les dones s’instrumentalitza, per part dels agressors, a través dels seus fills i filles. Per això, la Disposició Final Dècima de la Llei orgànica 8/2021 ha modificat l’article 1 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, per a reconèixer la violència vicària, establint que la violència de gènere també comprèn la violència que amb l’objectiu de causar perjudici o mal a les dones s’exerceixi sobre els seus familiars o afins menors d’edat, tal com es proposava en la mesura 198 del Pacte d’Estat.
Existeix acompanyament per als fills i les filles menors que sofreixen la violència de gènere a la seva casa?
Com he assenyalat la competència en assistència social integral i en matèria de menors correspon a les CCAA. Aquest acompanyament es realitza des dels serveis especialitzats de les CCAA. Com vaig comentar, des de l’Estat es contribueix al finançament d’aquests serveis que presten les CCAA a través de les transferències destinades a assistència social integral i les transferències del Pacte d’Estat contra la violència de gènere que inclou tot un Eix dedicat a l’assistència i protecció dels menors.
En tot cas, ha de tenir-se en compte que els/les menors, a partir de la promulgació de de la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte i la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i adolescència, les nenes i nens exposats a VG, es consideren víctimes directes, convertint-se en titulars de drets i podent accedir a les mateixes mesures de protecció (assistència jurídica, social i atenció psicològica) que les seves mares.
Quin paper tenen els punts de trobada creus que té conseqüències per als menors l’haver de veure al pare maltractador?
El problema amb els Punts de Trobada és que no estan especialitzats en violència de gènere malgrat que la majoria dels casos que es deriven als mateixos són casos que porten la seva causa en situacions de violència de gènere.
L’art. 31 del Conveni d’Istanbul no insta a adoptar les mesures legislatives o altres necessàries perquè, en el moment d’estipular els drets de custòdia i visita relatius als fills, es tinguin en compte els incidents de violència inclosos en l’àmbit d’aplicació del present Conveni, així com a prendre les mesures legislatives o altres necessàries perquè l’exercici de cap dret de visita o custòdia posi en perill els drets i la seguretat de la víctima i dels nens.
En compliment d’això la llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica, i la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència contenen disposicions per a la millora de la situació dels menors que es troben en situacions de violència.
La llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica, en el seu article 2 modifica algunes disposicions del Codi Civil. En concret modifica l’article 94 per a establir que no procedirà l’establiment d’un règim de visita o estada, i si existís se suspendrà, respecte del progenitor que estigui culpable en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual de l’altre cònjuge o dels fills que convisquin amb tots dos. Tampoc procedirà quan el Jutge adverteixi, de les al·legacions de les parts i les proves practicades, l’existència d’indicis fundats de violència domèstica o de gènere. No obstant això, el Jutge podrà establir un règim de visita, comunicació o estada en resolució motivada en l’interès superior del menor i prèvia avaluació de la situació de la relació paternofilial. Amb aquesta modificació s’està donant compliment a la mesura 204 del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere relatiu a la suspensió del règim de visites en tots els casos en els quals el menor hagués presenciat, sofert o conviscut amb manifestacions de violència.
Per part seva, la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència en els articles 11 i 26 garanteixen que els menors siguin escoltats, i insten l’adopció de les mesures necessàries per a impedir que plantejaments teòrics o criteris sense aval científic que presumeixin interferència o manipulació adulta, com l’anomenada síndrome d’alienació parental, puguin ser presos en consideració.
La Disposició Final Primera de la Llei orgànica 8/2021 modifica algunes disposicions rellevants de la Llei d’Enjudiciament Criminal amb incidència en els menors que es troben en entorns de violència. També s’han reformat els apartats 6 i 7 de l’article 544 ter per a recollir que quan es dicti una ordre de protecció amb mesures de contingut penal i existissin indicis fundats que els fills i filles menors d’edat haguessin presenciat, sofert o conviscut amb la violència de gènere, l’autoritat judicial, d’ofici o a instàncies de part, suspendrà el règim de visites, estada, relació o comunicació de l’inculpat respecte dels menors que depenguin d’ell. No obstant això, a instàncies de part, l’autoritat judicial podrà no acordar la suspensió mitjançant resolució motivada en l’interès superior del menor i prèvia avaluació de la situació de la relació paternofilial
La Pandèmia ha estat un agreujant per a l’augment de casos de Violència de Gènere, Estem assistint a un nou esclat de la violència de gènere?
L’Organització Mundial de la Salut va reconèixer que la violència cap a les dones és el major problema de salut pública global, accentuant-se la seva prevalença en temps d’emergència, incloent quan es produeixen greus epidèmies. De manera específica les OMS va advertir que el COVID-19 i les mesures adoptades per a frenar la pandèmia, podien incrementar els riscos de sofrir violència de gènere o la impossibilitat de trencar amb l’agressor. Per part seva, el Consell d’Europa amb motiu de la pandèmia va fer una crida als Estats Part perquè continuessin aplicant els estàndards del Conveni d’Istanbul durant aquesta.
Per part seva, ONU DONES (UNWOMEN) va utilitzar expressament el terme pandèmia en la Declaració de Phumzile Mlambo-Ngcuka, Directora Executiva d’ONU DONES, el dilluns 6 d’abril de 2020 , titulada “Violència contra les Dones: la pandèmia en l’ombra”
Des que el passat 11 de març l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarava la COVID-19 com a pandèmia, els països de tot el món van començar a adoptar mesures i estratègies per a controlar la seva propagació i els terribles efectes que comporta. La pandèmia ocasionada pel brot de COVID-19 no és només una crisi sanitària, sinó que la seva propagació i les mesures que s’estan adoptant per a la seva contenció tenen, també, repercussions socials i econòmiques greus.
Aquesta crisi, per les seves pròpies característiques, afecta de manera diferent a dones i homes.
Sobrecàrrega del treball sanitari i de serveis essencials: les dones representen el 70% del personal sanitari a tot el món i són majoria en sectors del comerç d’alimentació i dels serveis de neteja hospitalària i de residències que són essencials per al manteniment de les poblacions.
Centralitat de les tasques de cures: les dones continuen realitzant la major part del treball domèstic i cura de persones dependents, remunerat i no remunerat, assumint també una major càrrega mental derivada d’aquesta. A més, moltes dones es veuen abocades a no poder continuar treballant per haver de fer front a les tasques de cura en trobar-se els centres escolars tancats.
Les dones sofreixen major precarietat i pobresa laboral, la qual cosa les situa en un pitjor lloc per a afrontar un nou període de crisi (especialment dones joves, les dones amb baixa qualificació i les dones migrants), a més alguns dels sectors més afectats, com el comerç, turisme i hostaleria, estan altament feminitzats.
Augment del risc de violència de gènere i altres tipus de violència contra les dones derivat de la situació de confinament.
Les dones víctimes de violència de gènere són un col·lectiu especialment vulnerable en situacions d’aïllament domiciliari, com el decretat durant l’Estat d’Alarma, per veure’s forçades a conviure amb el seu agressor, la qual cosa les situa en una situació de major risc.
Per això, després de l’aprovació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual declarava l’estat es va impulsar un Pla de Contingència contra la violència de gènere davant la crisi del COVID-19. El Pla tenia com a objectiu prevenir, controlar i minimitzar les possibles conseqüències negatives en les vides de moltes dones víctimes de violència de gènere pel confinament i la situació d’emergència. Posteriorment, el Pla es va ampliar amb mesures addicionals dirigides a víctimes de tràfic, explotació sexual i a dones en contextos de prostitució.
El Pla tranquil institucionalitzat després de l’aprovació pel Consell de Ministres de 31 de març de 2020, va aprovar el Reial decret llei 12/2020, de 31 de març, de mesures urgents en matèria de protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere.
Entre les mesures que incloïa aquest Pla de Contingència destacaven:
La consideració com a serveis essencials els serveis destinats a la protecció i assistència a les víctimes i l’adaptació de les modalitats de prestació dels mateixos a les circumstàncies excepcionals; 016, el Servei ATENPRO i els dispositius telemàtics per al control del compliment de les mesures d’allunyament, els centres d’emergència, acolliment, pisos tutelats, i els allotjaments segurs.
L’elaboració i publicació d’una Guia d’actuació per a dones que estiguin sofrint violència de gènere en situació de permanència domiciliària derivada de l’estat d’alarma per COVID-19, amb pautes d’actuació, així com informació dels recursos d’informació i assistencials, d’emergència o d’acolliment, disponibles i llocs a la disposició de les víctimes per l’Estat, per les Comunitats Autònomes, així com per les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i l’Administració de Justícia.
La posada en marxa d’un servei de missatgeria instantània via WhatsApp, atès per psicòlogues especialitzades en violència de gènere, per a prestar contenció i assistència psicològica immediata a les víctimes.
El llançament d’una campanya per a la prevenció de la violència masclista durant el període de confinament.
La Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, durant el període de durada de l’estat d’alarma, ha anat elaborant informació relacionada amb l’atenció a les víctimes pel Servei 016, tant per via telefònica com per correu electrònic, així com pel servei d’atenció emocional i psicològica via Whatsapp:
Les peticions d’assistència a víctimes de violència de gènere durant l’estat d’alarma es van elevar a 29.700, un 57,9% més que l’any anterior entre el 14 de març i 22 de juny de 2020.
L’increment de les anomenades al 016 va ser d’un 41,4% i el de les consultes en línia del 457,9% respecte a 2019.
El Whatsapp, des que es va posar en funcionament el 21 de març de 2020 fins a juny de 2020, va rebre un total de 2.580 consultes.
No obstant això es va produir un descens en el nombre de denúncies, que van descendir un 14,6% en el segon trimestre de 2020 (coincidint amb el moment més dur del confinament domiciliari) respecte del mateix període de 2019.
Després del final de l’aquesta
