Cada any, una norma estatal amb rang de Llei determina l’actualització de les retribucions del personal empleat públic de totes les administracions de l’estat espanyol. Aquesta actualització, de vegades, ha suposat reduir les retribucions (com el 2010), congelar-les o incrementar-les.
La Llei de pressuposts generals de l’estat per al 2020 determina que s’ha d’incrementar en un 2 % el sou del personal de totes les administracions públiques i el Projecte de pressuposts de l’estat per al 2021 determina un 0,9% increment. Aquesta normativa és bàsica i, per tant, d’obligat compliment per part de les administracions públiques.
Aquest 2 % per al 2020 ha estat aplicat al personal de totes les administracions públiques de l’estat espanyol excepte al personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears i el seu sector públic. Fins i tot, les altres administracions territorials de les Illes Balears (perifèrica de l’estat, consells insulars i ajuntaments) han aplicat aquest increment retributiu. El personal afectat és el de l’Ibsalut, d’Educació, de Serveis Generals, de tot el sector públic instrumental de l’administració autonòmica i de l’ensenyament concertat.
I el 0,9% per al 2021 corre la mateixa sort per al personal al servei de l’Administració autonòmica, segons ens va informar el Govern balear en una sessió informativa de la Mesa d’Empleats Públics del dia 30 d’octubre sobre el Projecte de pressuposts de la CAIB per al 2021, en la qual l’Administració es va limitar a informar d’uns fets consumats, desvirtuant, un cop més, el caràcter negociador del màxim òrgan de negociació del personal empleat públic de l’Administració autonòmica, tal com estableix l’article 36 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. Cal tenir present que l’article 37 regula les matèries que han de ser objecte de negociació col·lectiva, i una d’aquestes és l’aplicació de l’increment retributiu que estableix la Llei de pressuposts de l’estat i de les comunitats autònomes.
Volem manifestar la nostra més profunda preocupació per com està actuant la nostra Administració en els darrers espais de negociació, amb posicionaments autoritaris, unilaterals, anul·lant de manera sistemàtica la capacitat negociadora dels òrgans de representació legalment establerts i, en conseqüència, atemptant frontalment contra la defensa dels drets del personal empleat públic.
Som perfectament conscients de la delicada situació actual que vivíem com a societat i, com no pot ser d’altra manera, estam disposats a parlar-ne i, si hi ha voluntat d’enteniment, arribar a acords de calendarització, ajornament o altres fórmules de reconeixement, per evitar així el greuge comparatiu amb el personal empleat públic de la resta de les administracions públiques i, a la vegada, que aquest increment no suposi, en els comptes públics actuals, un llast per a l’administració autonòmica.
Som conscients que les Illes Balears patim i patirem amb més intensitat les conseqüències de la crisi actual, però també cal tenir en compte que no s’estableixen els mecanismes compensatoris necessaris, per part de l’Estat, de reconeixement de la nostra realitat insular, a través del REIB, i que el finançament autonòmic no compensa el que sempre hem aportat a les arques púbiques estatals. Per això, estam en el nostre dret de reivindicar que els comptes públics de l’Administració autonòmica no es facin quadrar sobre l’aplicació d’un increment retributiu bàsic i comú per a totes les administracions públiques, perquè el resultat pot ser que en l’any 2021 els empleats públics al servei de l’administració autonòmica hagin sofert una retallada global d’un 2,9%.
Davant aquesta vulneració flagrant de la negociació col·lectiva i davant la mala praxi de l’Administració a l’hora d’aplicar aquests increments retributius estatals, que són de compliment obligat, tots els sindicats de la Mesa d’Empleats Públics farem accions unitàries per a defensar els drets del personal empleat públic al servei de l’Administració autonòmica.
