Fins fa tres anys, el problema de les Policies Locals era la elevada taxa de temporalitat, temps en el que hi havia devers 600 policies en situació d’interinitat.
Des del Sindicat de Policia Local FeSP-UGT varem instar al Govern i als Ajuntaments a revisar la Llei de Coordinació de les Policies Locals de Balears per tal de:
– Complir amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia que restringia la possibilitat de nomenar policies locals interins, figura anòmala a la resta de Comunitats Autònomes i a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat on no existeix.
– Facilitar els processos extraordinaris de consolidació, reservats als interins que han aconseguit reduir el seu nombre de 600 a menys de 100.
– Permetre als Ajuntaments que poguessin establir convenis de col·laboració per tal de mancomunar els serveis de la policia local.
La revisió va complir aquests objectius Per altra part, FeSP-UGT, amb altres organitzacions sindicals, va acordar amb el Govern central que la Llei de Pressuposts vigent (2018) autoritzés una taxa de reposició d’efectius del 115% a la Policia Local.
Què han fet els Ajuntaments?
- La major part es resisteix a aprovar o executar ofertes d’ocupació pública.(tenim processos extraordinaris amb fase de concurs de mèrits amb mes d’un any de retrat amb perjudici dels opositors que no poden iniciar períodes de practiques, tenim processos extraordinaris sense publicar llistat, d’admesos…).
- En alguns casos, iniciada la execució de les OPO, aquestes s’endarrereixen o paralitzen (no per motius de la pandèmia de covid-19, simplement o no s’han iniciat o es dilaten desmesuradament).
- Excepte honroses excepcions, la immensa majoria no ha utilitzat la taxa extraordinària de reposició.
- La gran majoria cerca solucions improvisades utilitzant les comissions de servei o les borses de personal interí per prendre efectius a altres municipis, provocant efectes dominó, com darrera alternativa es xerra de cobrir les funcions amb seguretat privada, cosa no possible per il·legal e irregular.
- No considerar la policia local com una sortida professional per al jovent (responsabilitat compartida amb el Govern de les Illes Balears)
Els fets:
- .- Falta d’efectius a les plantilles de les policies locals.( no només falten policies, els comandaments a molts de municipis no son funcionaris de carrera, s’abusa de la figura de la comissió de serveis, ñllevant comandaments a altres municipis o be amb agents del propi municipi que realitzen tasques de superior categoria, que aquestes comissions algunes vegades superen els períodes reglats i no es convoquen mai les vacants).
- .- Alguns Ajuntaments sense cap policia local en plantilla
- .- Reducció de serveis a molts Ajuntaments:
- Torns d’un sol agent, el que condiciona absolutament les seves possibilitats d’intervenció.
- Supressió del torn de nit.
- .- Plantilles envellides on es preveu que en pocs anys una mitjana del 25% dels policies locals pasi a la jubilació o a la segona activitat.
- .- Municipis amb plantilles compostes totalment per interins.
- .- Inexistència de convenis de col·laboració amb els municipis limítrofes per mancomunar els serveis (excepte per a cobrir les festes i no sempre existeixen i això crea problemes )
- .- Mantenir les diferències retributives (que arriben fins a 700 euros mensuals) que fan que determinats Ajuntaments captin efectius d’altres municipis.
Mentre es pretengui cobrir les vacants amb sistemes temporals (interins, comissions de servei), estarem revivint una situació que ha perjudicat moltíssim al sistema policial de les Illes Balears, essent una de les pitjors Comunitats Autònomes en la cobertura de policies perjudicant als ciutadans i visitants de les Illes Balears.
Fins fa uns 30 anys les plantilles de Balears, eren estables i es va implantar la figura de l’auxiliar de temporada, que va derivar amb el policia turístic, amb això es va iniciar una voràgine de policies interins, a tota Balears, que com consecució d’aquesta practica estam a aquesta situació de falta de efectius, quant des de la practica sindical sentim un altra cop que es volen cobrir las vacants amb figures interines, una proposició no de llei per crear una figura de policia de suport operatiu amb un borsí de efectius i que es demana que el govern es faci càrrec del cost total o parcial d’aquest servei, només podem entendre que tornem a la figura del policia turístic amb un nom diferent, es dir precarietat de servei al ciutadà i precarietat laboral i legal pel treballador.
Altres solucions que es vol contemplar, com sortia aquest diumenge a premsa, es vigilància privada per recolzar les tasques policials, hem de ser realistes sense cap ànim de llevar importància al serveis de vigilància privada, no poden substituir les funcions de les policies locals, cada un te unes tasques regulades, tot el que es surti d’aquesta regulació es il·legal o irregular.
Si els Ajuntaments volen realment comptar amb un servei de Policia Local eficient, han de fer els deures. Han de ser conscients de quines són les necessitats reals dels seus municipis i treballar per completar les seves plantilles, aplicar la normativa que vol dir, aprovar i executar les Ofertes Públiques d’Ocupació (OPO) convocant les oposicions.
No és possible que municipis d’aquesta Comunitat Autònoma que viu de la seva imatge de seguretat tinguin plantilles de Policia Local formades totalment per personal interí i que algun d’ells, des de la primera llei de coordinació de les policies locals, no hagi convocat mai una oposició per comptar amb una plantilla estable.
Es queixen desprès que els policies locals optin per una estabilitat professional i unes condicions de treball millors a altres municipis que si fan els deures.
El resultat de la inacció i/o imprevisió dels Ajuntaments és la situació actual de manca d’efectius que es pot agreujar els propers anys.
L’únic remei és convocar les places vacants mitjançant els processos de concurs-oposició i finalitzar el cicle de les solucions temporals. Repetim, han d’aprovar i executar les Ofertes Públiques d’Ocupació tant d’agents com de comandaments.
Situació a Balears.
A l’any 2017 es va fer la darrera promoció de policies locals a balears i ja va ser insuficient per cobrir les necessitats de efectius a Balears, clarament els municipis que varen patir aquesta mancança varen ser els que manco condicions de feina donaren al seu personal quedant ja el primer municipi sense efectius que va ser Estellencs segons va constar a la memòria de policies locals de les Illes Balears, l’any 2019 es va aprovar la normativa de jubilació anticipada de policies locals a nivell estatal, que això va repercutir que dels 1951 efectius policials existents a la nostra comunitat uns 200 es jubilessin, que les previsions per els anys 2020,21 i 23 ,es de mes de 350 jubilacions i als anys 2024,25 i 25, superaran les 400.
Actualment ja son varis el municipis que no tenen servei de policia, que dels municipis amb pitjors condicions laborals i econòmiques hi ha una migració altres municipis, quedant a molts de municipis petits i mitjans sense serveis i sense cobrir els ràtios aconsellats de policies per miler d’habitants que son de 1,7 policies per mil habitants a municipis de menys de 20.000 habitants i 1.5 a municipis de mes de 20.000.
CONCLUSIÓ
La única forma de resoldre la manca d’efectius de policia local a les Illes Balears és convocar les oposicions de totes les categories, estabilitzar les plantilles i homogeneïtzar les condicions de treball entre els cossos de la policia local, tot el que comport precarietat acabarà prest en una situació igual a la actual.
S’ha d’aplicar la normativa vigent i no inventar figures precàries tornant a models com la policia turística ni pretendre suplir les funcions policials amb seguretat privada.
