La sorpresa més gran que ens trobem en la celebració del Dia de la Igualtat Salarial d’enguany és poder dir que la bretxa salarial entre dones i homes ha descendit al nivell més baix des que les enquestes d’estructura salarial de l’Institut Nacional d’Estadística registra aquesta diferència en els salaris de dones i homes.
Les últimes dades de què disposem per a realitzar aquest informe corresponen a 2019. Enaquest any la bretxa es situa en l’elevada xifra del 19,50%, però la bona notícia és que va descendir dos punts respecte a l’any anterior.
Per a entendre aquest descens cal recordar quel’any 2018, el Govern del Partit Socialista responia, en part, a la insistent reivindicació de les organitzacions sindicals majoritàries i s’estipulava el Salari Mínim Interprofessional per a 2019 en 900 euros bruts mensuals. Aquesta mesura ha afavorit molt especialment a les dones que eren i són les perceptores dels salaris més baixos al nostrepaís. Les majors beneficiàries d’aquesta pujada de l’SMI són els més de dos milions dedones i una mica menys d’un milió d’homes cobren com a màxim el Salari MínimInterprofessional. D’aquestes 3.017.682 de persones assalariades, 205.504 treballen a temps parcial(el 6,81%) i d’aquestes persones que treballen a temps parcial el 71% són dones.
Les dones amb salaris molt baixos van ser la població treballadora més beneficiada de lapujada de l’SMI i seran les majors beneficiàries de les futures pujades de l’SMI com l’acordada aquests dies entre Govern i sindicats. Aquest és un fet constatat que ja s’estàproduint.Encara no hem pogut veure els resultats de la Reforma Laboral que va entrar en vigor el 31 dedesembre de l’any passat, recentment convalidada i que tindrà una incidència directa enla contractació temporal.
Les treballadores amb contracte temporal perceben un 20,40% menysque els ja baixos salaris mitjans de les treballadores (21.682,02 euros bruts anuals). Unaanomalia del mercat laboral espanyol, l’any 2019, un 26,13% de la població assalariadaespanyola tenia un contracte temporal, mentre a la UE dels 27 la contractació temporal sesitua en la meitat, en el 13,8%.
Esperem que quan puguem analitzar els salaris de2022 puguem comprovar els efectes d’una reforma laboral que per primera vegada en la històriade la democràcia espanyola recupera drets per a la població treballadora. Ide manera indirecta amb major benefici per a les dones en estar perjudicades en majormesura.
Un altre gran desafiament que caldrà avaluar passats uns anys és l’entrada en vigor del Reial decret902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes, queva entrar en vigor el 14 d’abril de l’any passat. Els registres salarials que van entrar en vigor en2019 i als quals estan obligats totes les empreses espanyoles independentment de la sevagrandària, seran el punt de partida per a posar en marxa els instruments continguts en elReial decret d’Igualtat Retributiva.
Ens referim a la valoració de llocs de treball i a lesauditories retributives. Per a facilitar la implementació d’aquests tres instruments, registres, valoració de llocs des d’una perspectiva de gènere i auditories retributives s’hancelebrat taules de diàleg social tècnic que han elaborat i en el cas de les auditories encara s’estan elaborant guies que facilitin a les negociadores i negociadors implantar-losen totes les empreses amb obligació a disposar d’ells.
Encara queda molta feina per fer a través del diàleg social i de la negociació col·lectiva.Els salaris mitjans de les dones en 2019, 21.682,02 euros bruts a l’any suporten unabretxa del 19,50% del salari mitjà dels homes per al mateix any 26.934,38 eurosi es troben a una distància del 10,41% en relació amb els salaris mitjans delshomes en 2008 que es van establir en 24.203,33 euros bruts anuals.
Descarrega l’informe de bretxa salarial AQUÍ
