Sempre recordo els primers dies de classe i juntament amb aquests a la meva mare, no perquè la trobés a faltar, sinó perquè cada any havíem de omplir una fitxa amb les dades de contacte i treball de les persones adultes que s’encarregaven de la nostra cura. Pensareu que això no té res de particular, poses l’empresa i telèfon de contacte i llest, s’acaba el problema. No obstant això, en el meu cas particular, la meva mare tenia una feina més estranya i alhora original que la resta de pares i mares: la meva mare era i és sindicalista.
El més increïble, al menys això em semblava a mi en aquests moments, és que tant el professorat com els meus companys i companyes em preguntessin què feia exactament la meva mare en el sindicat, com havia arribat a ocupar el seu lloc o per a què servia ser sindicalista.
A mi em semblava raríssim, perquè a casa meva era normal escoltar paraules com assemblees, ERO, manifestació, comitès d’empresa, delegades, negociació o patronal; de la mateixa manera que també formava part de la meva vida diària acompanyar-la a aquestes mateixes assemblees on les persones, homes i dones debatien sobre el seu treball i després votaven a mà alçada.
La veritat és que explicar cada any el mateix em resulta incòmode, pel que he decidit que aquest any vaig a escriure què és això del sindicat i ser sindicalista, formulant preguntes i responent de forma clara i senzilla a les mateixes.
Comença l’aventura …
(Segueix llegint en el document adjunt)
Text: Milagros Ruiz-Roso Martin-Moyano
Ilustracion i Disseny: Maurici C. Maggiorini T.
FeSP-UGT 2020
