Acord de la Mesa de Diàleg Social en Autonomia Personal i Dependència per a la plena implementació del SAAD
El desenvolupament dels serveis públics que atenen a les persones en situació de dependència és un dels grans reptes dels sistemes de benestar. En el cas espanyol l’atenció a les persones en situació de dependència experimenta un salt qualitatiu en el moment en què entra en vigor la Llei de Dependència (Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència), que estableix un importantíssim dret per a la ciutadania: el dret de totes les persones a ser ateses en condicions d’igualtat pel sistema públic estatal de dependència (SAAD), en els casos en què l’Administració vegi reconeguda aquesta situació de dependència.
La Llei de Dependència va suposar, a més, un important salt qualitatiu des de la perspectiva de les Administracions Públiques, al requerir la participació i coordinació de totes elles, fonamentalment de l’Administració General de l’Estat i de les administracions autonòmiques, per articular, desenvolupar i homologar un sistema públic de dependència amb pretensions d’igualtat i de qualitat. Aquest sistema es troba en construcció permanent i ha travessat per vicissituds rellevants.
L’assumpció de les prestacions de dependència -també anomenades cures de llarga durada- per part de l’Estat ha significat, d’una banda, visibilitzar l’àmbit de les cures de l’esfera privada, evidenciant que és en les famílies on descansa la major part de la atenció d’aquestes cures i, dins d’elles, són les dones les responsables de prestar-los.
D’altra banda, ha implicat assumir la responsabilitat de la prestació de la cura per l’Estat, articulant una important quantitat de recursos humans, dones, majoritàriament, que seran les que executen les polítiques públiques de la cura.
L’Acord a què s’ha arribat en la Mesa de Diàleg Social és important perquè recull les demandes, en relació amb l’ocupació, que des del 2016 hem vingut fent des de la FeSP-UGT. Hem traslladat aquestes demandes tant al Defensor del Poble en dues ocasions, com al Govern anterior, com a l’actual Secretari d’Estat i com a les autoritats responsables de la gestió del SAAD a les diferents CCAA. Consideràvem que calia una profunda revisió del Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència, per tal de garantir la qualitat de les prestacions, la qual cosa requereix, entre altres factors:
Un discurs sòlid de SAD com a servei públic i de qualitat, en termes similars al de SALUT (i més en els casos en què sigui un dret subjectiu) que valori la importància de la implicació dels serveis públics en la professionalització de les cures
Una planificació que garanteixi un sistema coordinat en totes les comunitats, amb dotació pressupostària suficient que garanteixi la sostenibilitat de sistema i la cobertura de les necessitats, avalant que es respecten els drets i condicions laborals de les treballadores a tot l’estat, sense diferències entre comunitats .
Condicions laborals dignes i salaris adequats evitant el biaix de gènere pel qual les cures es consideren menys importants i especialitzats que altres treballs.
La coordinació entre els serveis socials, de salut, amb dotació econòmica suficient, així com plantilles en l’administració pública que puguin respondre a les demandes de les persones dependents, licitació d’expedients, seguiment dels serveis, supervisió de condicions d’execució i coordinació.
Durant aquests anys, a través de la negociació col·lectiva, l’acció sindical, la realització d’estudis, pressió en els mitjans, s’ha realitzat una constant tasca de reivindicació per assolir les condicions adequades per a garantir una adequada atenció a dependència, així com per aconseguir condicions dignes laborals per a un sector majoritàriament femení.
La signatura de l’acord a la Mesa de Diàleg Social a Autonomia Personal i Dependència per implementació del SAAD, suposa un pas important en aquest procés perquè recull una part important de les reivindicacions que plantegem i suposa un canvi en el marc de negociació l’ocupació.
A continuació, subratllem els punts referits a les matèries laborals, així com a l’anàlisi des de la perspectiva de gènere en el SAAD.
1. Fer una revisió profunda de l’impacte de gènere en les actuals polítiques de cures. L’acord recull la importància d’avaluar les diferents variables de funcionament del SADD i incorpora l’anàlisi des de la perspectiva de gènere. Cal assenyalar que l’assumpció de tals cures com una prestació pública constitueix un notable avanç al considerar aquestes cures com un element valuós i mereixedor d’una protecció rellevant, sobretot en els casos en què part d’aquesta protecció arriba al caràcter de dret subjectiu dels ciutadans (ex. prestacions de dependència a Espanya). Es tracta, doncs, d’un procés en el qual les cures abans informals -‘naturalment’ invisibles- surten a la llum, i passen a ser reconeguts com a públics i prestats en un entorn institucionalitzat i formal.
No obstant això quan les cures són institucionalitzats, són les dones, les que en aclaparadora majoria exerceixen aquests treballs, produint-se la masculinització exclusivament en els nivells més alts dels diferents àmbits d’activitat. Així, per exemple, en l’àmbit dels centres residencials o de les cures a domicili, més del 90% de les treballadores que presten el servei directe a l’usuari són dones, incrementant-se de manera notable la masculinització en els quadres de comandament i, en menor mesura, en els quadres tècnics. No obstant això, la formalització d’aquest sector de la cura únicament ha servit per constatar la perpetuació de la minusvaloració social: (1) segueixen sent llocs de treball de baixa qualitat, baixa retribució i d’escasses possibilitats de promoció professional; (2) ocupen les últimes categories professionals del seu respectiu escalafó o conveni; (3) la possibilitat de millora només es troba fora del sector, ja que la formació ocupacional summament escassa no contribueix a accedir a millores substancials.
2. La realització d’una avaluació del funcionament del SAAD durant el 2021, especialment els centres residencials que han estat molt afectats per la pandèmia de la Covid-19. En el marc d’aquesta avaluació es realitzarà una revisió profunda de l’impacte de gènere en les actuals polítiques de cures (al voltant del 90% són treballadores).
3. La nostra reivindicació de què no pot haver qualitat en l’atenció sense qualitat en l’ocupació, conseqüència d’això és la inclusió d’una sèrie de mesures que veníem demandant com ara millors ràtios entre professionals i usuaris, adequar aquestes ràtios mínimes a l’acord de Consell de l’IMSERSO de 2008 per a l’acreditació de residències, transposició de les mesures a la legislació de les CCAA, això millorarà tant la qualitat de l’atenció com les condicions laborals de les treballadores, aquest compromís es recull en l’acord entre els objectius prioritaris . El document de l’acord fa referència en repetides ocasions i com a objectiu prioritari a “assegurar les condicions laborals i professionals adequades de les persones que treballen en el SAAD”.
4. Quant a l’ocupació es recull el compromís d’analitzar les aportacions de sistema de cures i en concret del SAAD, a magnituds com el PIB de país, determinar els retorns directes, indirectes i induïts de sistema a l’erari públic i determinar la generació de l’ocupació
5. Augment del finançament per part de l’AGE recuperant el nivell acordat, es quantifiquen 600 milions per al 2021, amb un compromís de continuar l’augment en el 2022 i en el 2023. Una part d’aquesta quantitat haurà de repercutir en les condicions laborals de les treballadores.
6. Manteniment de la prima de l’actual sistema a favor de la prestació de serveis sobre prestació econòmica.
7. Atenció a la formació. A “el projecte de Pressupostos Generals per al 2021 s’inclou un programa per a la capacitació de personal en el model d’atenció centrat en la persona en els serveis residencials i domiciliaris, i un pla de millora de la formació orientada cap al canvi de model de atenció i la capacitació tecnològica “. La inversió és de 25 milions d’euros i es desenvoluparà entre el 2021 i el 2023.
8. Els convenis bilaterals entre l’AGE i les CCAA inclouran referències a: a. Ràtios efectius en cada CA, mínims exigibles segons l’Acord sobre criteris comuns d’acreditació de l’SAAD de 2008. b. Inclusió en els plecs de concert de la garantia de compliment del conveni col·lectiu sectorial. c. Increment de preus vinculats a la millora dels estàndards de qualitat en l’atenció i l’ocupació (estabilitat, percentatge mínim de jornada a temps parcial). d. Transposició a la normativa
autonòmica dels requisits d’ocupació establerts en l’Acord d’Acreditació de centres i Serveis aprovats pel Consell Territorial del SAAD de 19 d’octubre de 2017 (professionalització de les gerocultores).
9. Permetre que els Plans Individuals puguin ser modificats en funció de les circumstàncies de les persones (ingressen amb un nivell més baix de dependència i no es modifica, encara que l’usuari o usuària hagi augmentat de manera notable el grau de dependència, és a dir important per adequar les ràtios amb els nivells de dependència).
10. La Taula de Diàleg Social acordarà unes propostes per a la revisió de l’Acord d’Acreditació de centres i serveis del SAAD, s’inclouran les millores necessàries per a millorar les condicions laborals de les persones que hi treballen, per pal·liar la insuficiència en el nombre de professionals i l’estimació de les previsions dels professionals necessaris en els propers anys. Entre l’adopció de les mesures necessàries s’inclou el reforç de les inspeccions, cosa que des de la FeSP-UGT veníem demandant.
11. Al 2021 la Mesa de Diàleg Social proposarà estratègies de coordinació sociosanitària en el marc de l’SAAD, també això ha estat demandat per la FeSP-UGT durant la pandèmia de la Covid-19 especialment.
12. La proposta de el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 per al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència inclourà transferència de recursos a les CCAA per fer front a la Covid-19 amb l’adquisició d’EPI, proves diagnòstiques i despeses relacionades amb l’adaptació de la prestació dels serveis als requisits de seguretat per a la protecció de professionals i persones ateses.
Finalment, subratllar la importància del diàleg social, en què UGT és un interlocutor que representa les veus de milers de treballadores i treballadors amb capacitat per traslladar la realitat d’un sistema de protecció fonamental per garantir els drets de cura de les persones que així ho requereixen.
LUZ MARTÍNEZ TEN Sª de Dona i Polítiques Socials FeSP UGT
GRACIA ÁLVAREZ ANDRÉS Sª Federal de Salut, Serveis Sociosanitari i Dependència
