Entenem el dret a la desconnexió digital com la llibertat del treballador o treballadora de no connectar-se a cap dispositiu digital o programari corporatiu, mentre estigui en períodes de descans o vacances, o fora d’horari laboral.
Qui té dret a la desconnexió digital?
Totes les persones treballadores tenen dret a la desconnexió digital, incloses totes aquelles que treballen a distància, segons es recull en l’article 88 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre i en l’article 18 de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància.
Quins efectes té en la nostra salut?
La falta de desconnexió, dificulta la recuperació tant física com mental perquè es produeix una prolongació de la jornada laboral i la interrupció dels descansos. La sobreexposició tecnològica i la connectivitat permanent danya la salut física; cardiovascular i musculoesquelètica i també la salut mental.
Quins efectes té sobre la conciliació de la vida personal i laboral?
La utilització de dispositius digitals en l’entorn laboral com a telèfons intel·ligents o tauletes estan provocant que es desdibuixin les fronteres entre el temps de treball i la vida personal. Es tendeix al “treballador disponible contínuament” per al que els temps de descans, necessaris per a un bon rendiment laboral, són interromputs per temps de treball. Això provoca conflictes en la conciliació de la vida personal i laboral.
Estan obligades les empreses a garantir aquesta desconnexió?
Sí, per llei han de garantir la desconnexió digital durant els temps de descans dels treballadors i treballadores, incloses les vacances estivals; així com elaborar una política interna, en la qual es defineixin les modalitats d’exercici del dret a la desconnexió, així com les accions de formació i de sensibilització del personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica.
