El TS determina que l’acompanyament a fills/es i familiars per assistència sanitària no pot contemplar-se dins dels supòsits de l’art 37 ET.
Aquest article contempla un supòsit concret en el qual es té dret a permís retribuït en el cas de malaltia d’un familiar:
– Per la mort, accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que precisi repòs domiciliari, de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat (Art 37. 3. b) ET).
Però, queda clar que en cap d’aquests supòsits podria incloure l’acompanyament per assistència sanitària a fills o familiars. De manera habitual, s’ha entès que sí podria estar dins de l’apartat d) d’aquest mateix article, pel que fa a compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal.
A la STS 1098/2020 9 de desembre de 2020, es planteja, arran d’una clàusula de conveni col·lectiu, on s’estableix un permís no remunerat amb recuperació d’hores, sí que està disposició podria no ser legal si es tracta en realitat d’un permís remunerat per ser un deure inexcusable.
En concret, aquest Conveni Col·lectiu establia el següent:
“Permís per a l’acompanyament als serveis d’assistència sanitària de fills / filles menors de 14 anys i de parents majors de primer grau de consanguinitat o afinitat que no puguin valer-se per si mateixos, pel temps indispensable
Per tractar-se de permisos no retribuïts, el treballador / treballadora i l’empresa poden establir mecanismes de compensació horària. “.
Es planteja recurs de cassació davant del Tribunal Suprem per la part sindical, ja que l’Audiència Nacional, havia determinat que està clàusula estava dins de la legalitat i efectivament podria tractar-se d’un permís no remunerat.
El que s’aborda és, si en realitat l’art 37.3 d) ET, hauria de comprendre aquest permís d’acompanyament a menors i familiars com a deure inexcusable i, per tant, remunerat.
Segons el que disposa aquest article s’han de donar unes circumstàncies concretes perquè el permís pugui considerar-se d’aquesta índole:
a) que sigui inexcusable;
b) que sigui de caràcter públic; i
c) que sigui de caràcter personal.
Pel TS aquests permisos per acompanyament no poden circumscriure en l’àmbit d’aplicació de l’art 37 ET, ja que els deures que sorgeixen de l’acompanyament a fills o familiars per a assistència mèdica no obliguen a la seva prestació personal i intransferible a un altre subjecte, a més no poden considerar-se de caràcter públic, ja que són deures que pertanyen a l’àmbit privat i familiar, sorgits de les relacions de filiació o de l’deure d’aliments entre parents en sentit ampli.
