Després de més d’un any i mig de negociacions, el Govern ha decidit cancel·lar unilateralment l’acord per a la millora de les condicions laborals del personal públic de les Illes Balears. Un pacte que tenia el suport del 80% de la representació sindical a la Mesa de Funció Pública, però que ha estat torpedinat per pressions de sindicats corporatius de fora de la Mesa.
Aquesta decisió deixa en suspens millores històriques en la indemnització per residència, la jornada laboral, la carrera professional i el pagament de deutes salarials, perjudicant milers de treballadores i treballadors públics.
QUÈ HEM PERDUT?
1. PUJADA DE LA INDEMNITZACIÓ PER RESIDÈNCIA
L’acord preveia una equiparació progressiva de la indemnització per residència, atenent les diferències de cost de vida entre les illes, i situant-la al mateix nivell que Canàries el 2028.
- Mallorca: s’havia d’incrementar fins als 205 € mensuals
- Menorca i Eivissa: havia d’arribar als 410 € mensuals
- Formentera: pujaria fins als 615 € mensuals
Aquesta mesura havia de posar fi a les desigualtats entre categories i territoris, especialment per als grups C2 i AP, que actualment reben quantitats ridícules (45-50 € a Mallorca). Sense aquesta pujada, es perpetua la precarietat i es dificulta la captació i retenció de personal a les illes amb un cost de vida més elevat.
Exemples concrets del que s’ha perdut:
- Personal mèdic a Mallorca: perd gairebé 100 € al mes, més els endarreriments pendents.
- Personal d’infermeria a Eivissa: deixa d’ingressar fins a 300 € mensuals.
- Personal docent a Formentera: es queda sense 500 € addicionals al mes, una pujada clau per garantir la presència de professionals a l’illa.
2. PAGAMENT DELS ENDARRERIMENTS SALARIALS
L’acord també preveia el pagament dels deutes salarials pendents derivats de les congelacions retributives dels anys 2020, 2021, 2022, 2023 i 2024.
- Una part d’aquests endarreriments ja compta amb sentència ferma que obliga al seu pagament.
- L’altra part depèn de demandes encara en curs, com la d’UGT, pendent de resolució judicial.
Amb la cancel·lació de l’acord, aquests diners queden en l’aire i sense un calendari clar de pagament.
3. JORNADA LABORAL DE 35 HORES
S’havia pactat la reducció de la jornada setmanal de 37,5 hores a 35 hores, en línia amb altres administracions autonòmiques. Aquesta mesura millorava la conciliació i contribuïa a una millor organització del treball. Ara, aquesta reducció queda bloquejada sense cap garantia d’aplicació futura.
4. MILLORA DE LES CONDICIONS LABORALS
L’acord també incloïa altres millores fonamentals que tampoc es faran realitat:
✔ Complement del 100% en cas de baixa per malaltia des del primer dia, eliminant els 4 dies d’indisposició.
✔ Millores en la carrera professional, amb processos anuals per a la pujada de nivell.
✔ Nous plans d’igualtat i protocols contra l’assetjament, imprescindibles per garantir espais de treball segurs.
✔ Creació de l’Observatori de l’Empleat Públic, per analitzar i millorar les condicions laborals de forma continuada.
PER QUÈ S’HA CANCEL·LAT?
El Govern justifica la seva decisió al·legant que el pacte deixava fora un 40% del personal funcionari, una afirmació que és completament falsa. La Mesa de Funció Pública representa prop del 80% de les treballadores i treballadors públics, i l’acord havia estat signat per UGT, CSIF, STEI i CCOO.
La realitat és que alguns sindicats corporatius (SIMEBAL, SATSE i ANPE), que ni tan sols formen part de la Mesa de negociació, han pressionat perquè l’acord no es firmàs. Això no respon a l’interès general del conjunt de les treballadores i treballadors públics, sinó a l’estratègia pròpia d’alguns col·lectius concrets que han preferit dinamitar un acord just per a tothom en veure’s fora de la instantània.
CONSEQÜÈNCIES DE LA CANCEL·LACIÓ
- La pujada progressiva de la indemnització per residència.
- El pagament del deute salarial pendent.
- La jornada laboral de 35 hores setmanals per a funcionaris i personal laboral de la CAIB.
- El complement del 100% en cas de baixa per malaltia des del primer dia.
- Millores en la carrera professional i processos anuals per pujar de nivell.
- Nous plans d’igualtat i protocols contra l’assetjament.
- La creació de l’Observatori de l’Empleat Públic.
- Una comissió de seguiment per garantir el compliment de l’acord.
- Entre d’altres
Tot això perjudica greument el personal públic i afecta directament la qualitat del servei que rep la ciutadania.
LA RESPOSTA D’UGT: NO ENS ATURAM
Davant aquest atac als drets de les treballadores i treballadors públics, UGT, CSIF, STEI i CCOO han anunciat mobilitzacions per exigir que el Govern rectifiqui i recuperi l’acord.
Des de la UGT exigim:
🔴 Que es reprenguin les negociacions per signar l’acord i fer efectives les millores previstes.
🔴 Que el Govern no es doblegui davant les pressions d’uns pocs i actuï en benefici de la majoria.
🔴 Que el Govern respecti la mesa de funció pública i la seva representació, la negociació dels drets laborals i que es garanteixi la millora de les condicions del personal públic de les Illes Balears.
UGT no deixarà que es bloquegin millores tan necessàries i continuarà lluitant per aconseguir unes condicions de treball dignes i justes per a totes les persones treballadores del sector públic.
