En 1931 el parlament espanyol va concedir el sufragi femení gràcies a la lluita de Clara Campoamor i el 19 de novembre de 1933 van poder acudir a les urnes.
Tal dia com avui, fa 88 anys, les dones espanyoles van poder votar per primera vegada en unes eleccions generals. Va ser el 19 de novembre de 1933, durant la II República, quan 6.800.00 dones van poder triar per primera vegada als seus representants. Eren les segones eleccions generals que se celebraven en el nou Estat republicà i van suposar la victòria de la CEDEIXI. Les dones podrien votar una vegada més, en les eleccions generals de 1936, però amb la victòria de Franco en la Guerra Civil, no podrien tornar a votar fins a les generals de 1977.
El dret a vot de la dona va ser aprovat l’1 d’octubre de 1931 per les Corts espanyoles després d’un històric debat en el qual la diputada Clara Campoamor va defensar el dret a votar de la dona i en el qual Victoria Kent va sostenir la necessitat d’ajornar el vot femení pel bé de la República, ja que el seu vot, en majoria, aniria per a formacions de dreta tradicional.
Campoamor, en un històric discurs, va defensar el dret a vot de la següent manera: “I és en nom d’aquesta personalitat, que amb la vostra repulsa reconeixeu i declareu, per la qual cosa tanqueu les portes a la dona en matèria electoral? És que teniu dret a fer això? No; teniu el dret que us ha donat la llei, la llei que vau fer vosaltres, però no teniu el dret natural fonamental, que es basa en el respecte a tot ésser humà, i el que feu és posseir un poder; deixeu que la dona es manifesti i veureu com aquest poder no podeu continuar posseint-lo”.
Per part seva, Kent va defensar que no era el moment d’aprovar el sufragi femení per una qüestió de “oportunitat”. La dona “per a encapritxar-se amb un ideal, necessita algun temps de convivència amb el mateix ideal”, va assenyalar la diputada radicalsocialista per a assegurar que, si totes les espanyoles anessin obreres o universitàries “i estiguessin alliberades en la seva consciència, jo m’aixecaria avui enfront de tota la Cambra per a demanar el vot femení”.
Les paraules de Kent, no obstant això, van ser contrarestades de nou per Campoamor: “Deixeu que la dona es manifesti com és, per a conèixer-la i per a jutjar-la; respecteu el seu dret com a ésser humà”, va exposar. Finalment, les Corts van optar per aprovar el dret a vot de les dones per 161 vots a favor i 121 en contra. Era l’1 d’octubre.
