La bretxa salarial de gènere continua sent una realitat en molts sectors, inclosos els serveis públics. Un dels factors que contribueixen a aquesta Traducció al català:
Durant la darrera setmana s’han publicat dades sobre la realitat salarial de dones i homes que ens indiquen avenços i desafiaments sobre una de les discriminacions més persistents en l’ocupació de les dones: la bretxa salarial.
Encara que, en termes generals, segons l’Enquesta de l’Estructura Salarial (EES) de l’INE, la bretxa descendeix fins al 17,09%, pel que fa als serveis públics, el comportament d’aquest fenomen és diferent segons el sector. Així, en activitats com l’educació i l’administració pública, la bretxa salarial ha augmentat gairebé un 7%, mentre que en altres, com la sanitat, s’ha reduït un 2%.
Davant aquestes realitats, des d’UGT Serveis Públics tenim la necessitat d’elaborar materials que ens permetin tant comprendre com dissenyar estratègies que garanteixin la igualtat de condicions laborals per a les treballadores i els treballadors. És en aquest context on sorgeix l’informe Per la igualtat salarial en els serveis públics.
El salari per una ocupació ve condicionat pel tipus de feina, la modalitat del contracte, la posició que s’ocupa, les responsabilitats i la capacitat de decisió, entre altres qüestions. Tot això ens ha portat a fer una cerca exhaustiva de dades i investigacions, la qual cosa ha posat en evidència una de les primeres necessitats: disposar de més estadístiques sobre la realitat de les treballadores i els treballadors dels serveis públics.
Partint d’aquí, l’informe comença analitzant la presència d’homes i dones en els serveis públics, i més concretament en l’administració pública, a tots els nivells: estatal, autonòmic i local. Cal assenyalar que, en funció de les fonts, i amb la voluntat d’aportar una radiografia el més completa possible, ens mourem entre dos àmbits: els serveis públics i les administracions públiques.
Posteriorment, l’informe ha aprofundit en diferents elements relacionats amb la qualitat de l’ocupació, examinant qui ocupa els càrrecs de direcció i presa de decisions, els tipus de contractes, les jornades laborals, les funcions que desenvolupen, així com els salaris que reben les treballadores i els treballadors.
En consultar aquesta informació, s’ha constatat la necessitat urgent de posar en marxa eines que contribueixin a la transparència retributiva i a la implementació de mecanismes per garantir-ne el compliment.
A més, tal com ja s’ha assenyalat en altres ocasions, per comprendre la desigualtat, cal ampliar la mirada i anar més enllà de l’ocupació. És imprescindible posar atenció a la distribució de les cures no remunerades i a l’exercici efectiu dels drets de conciliació, ja que s’ha observat que tenen conseqüències en la trajectòria professional i la retribució. Necessitem més dades sobre les reduccions de jornada per tenir cura de filles, fills i altres familiars, en termes econòmics, i que aquesta informació es reculli en l’Enquesta de l’Estructura Salarial per conèixer l’impacte econòmic real de les cures en els salaris.
En aquesta línia vinculada a les cures, cal investigar i conèixer la parcialitat, que també es dona en els serveis públics, ja que aquesta modalitat té conseqüències en el benestar present i futur. De fet, provoca condicions de vida més precàries per a les dones i un envelliment en condicions de pobresa en un percentatge elevat.
Avançar cap a unes condicions laborals i de vida dignes, eliminant la bretxa, implica una inversió de fons per part de tothom: institucions, empreses i agents socials hem de disposar d’informació i formació per negociar mesures per als convenis col·lectius i els plans d’igualtat.
Amb aquest objectiu es presenta l’informe Per la igualtat salarial en els serveis públics.
