LEGITIMACIÓ
El Tribunal Constitucional ha establert que l’article 28.1 de la Constitució espanyola
inclou els drets d’activitat dels sindicats, com la negociació col·lectiva, entre altres
mesures d’acció, les quals són essencials per a l’exercici de la llibertat sindical i són
inherents a l’activitat sindical. A més a més, el dret fonamental a la llibertat sindical
també implica el dret dels sindicats a exercir facultats de negociació col·lectiva en la
reforma i promoció dels interessos econòmics i socials que formen part de la seva
activitat sindical.
Així mateix, la jurisprudència constitucional ha reconegut la validesa del criteri dels
sindicats més representatius per determinar la presència de representants sindicals en
organismes de l’administració pública. La Llei 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic
de l’Empleat Públic, que s’aplica a totes les administracions públiques, incloent-hi les
comunitats autònomes i les Ciutats de Ceuta i Melilla, reconeix explícitament el dret a
la negociació col·lectiva del personal funcionari i laboral, en els termes contemplats en
la mateixa Llei.
La tasca sindical d’UGT Serveis Públics s’ha distingit per l’esforç, la perseverança, la
presència activa, la coordinació i la coherència en la seva acció. Això ha permès
l’assoliment d’importants acords, pactes i convenis en l’àmbit federal, regional i local,
així com en mobilitzacions i triomfs judicials. D’aquesta manera, es posa de manifest el
compromís de l’organització per defensar els drets i millorar les condicions laborals i
socials dels empleats públics i dels seus afiliats en particular.
CONTEXTE SOCIAL
Després de la crisi econòmica i sanitària de 2020, la importància dels serveis públics
s’ha vist reforçada. S’ha produït un significatiu augment de la inversió pública en
comparació amb anys anteriors, incloent-hi el pressupost de capital. Aquests recursos
s’han destinat a finançar projectes d’inversió en diferents àrees del Govern.
Gràcies a aquest augment pressupostari, les Illes Balears han assolit el seu sostre de
despesa no financera més elevada, que abasta el pressupost destinat a les polítiques
públiques, i disposaran del pressupost més alt de la comunitat autònoma en un context
en el qual es deuen reforçar els serveis públics essencials.
Així mateix, els acords sobre bases generals dels processos d’estabilització, que
permeten l’estabilització de milers de llocs de treball públics, resolent situacions de les
persones afectades per l’abús de la temporalitat exercit per les administracions
públiques i, per tant, garantint la prestació de drets de ciutadania. Aquests acords
deuen comptar amb el suport de l’Administració per dur a terme el seu objectiu.
A més de resoldre la temporalitat s’han desenvolupat múltiples acords sectorials que
deuen permetre la recuperació i ampliació de drets en tots els àmbits de
l’Administració.
Alguns d’aquests acords s’han fet efectius, en matèria de retribucions, atenent
reivindicacions històriques de la UGT. En l’Acord Marc per una Administració del segle
XXI, s’han establert increments salarials i s’han pactat increments futurs en funció de
l’IPC i del producte interior brut. A més, s’han aconseguit mesures normatives en
matèria de drets i condicions laborals de les empleades i empleats públics, centrades
en la restitució de drets que van ser furtats pels RDL 20/2012, 05/2012 i normativa
complementària, i la seva extensió a l’àmbit de la Comunitat Autònoma.
Cal destacar la importància de continuar amb el desenvolupament del Pla de
Recuperació, Transformació i Resiliència, que compta amb una gran quantitat de fons
que s’han d’utilitzar per crear una major xarxa de serveis públics, amb ocupació de
qualitat i en un entorn sostenible, amb la participació i presència sindical. Es destaca la
importància d’executar aquests fons abans de 2026 i d’utilitzar-los per pal·liar els
dèficits en aspectes bàsics de l’Estat Social, com ara la modernització i digitalització de
les administracions públiques, la potenciació del Sistema Nacional de Salut i la
Dependència, la millora del funcionament de la Justícia i el finançament de
l’Ensenyament públic, tot respectant l’àmbit competencial autonòmic, locals o estatals.
Es fa èmfasi en l’exigència de l’efectivitat social d’aquests fons per satisfer les
demandes d’una ciutadania que busca un futur més igualitari.
Els salaris i la inflació en el context de l’Acord Marc per una Administració del segle XXI,
destaca que els increments salarials previstos en l’acord han ajudat a amortir el cost de
la vida dels empleats públics, i s’insisteix en la importància de continuar millorant els
salaris per aconseguir una sortida de la crisi en termes socials d’equitat i igualtat.
A continuació es relacionen les peticions i reivindicacions de UGT Serveis Públics Illes
Balears:
MESURES TRANSVERSALS A TOTS ELS SECTORS DEPENDENTS DE LA COMUNITAT
AUTÒNOMA (CAIB)
Devolució de la retallada del 2% en alguns complements retributius de tot el
personal de la CAIB.
Recuperació del setè dia de lliure disposició retallat a l’any 2012.
Establiment dels dies 24 i 31 de desembre com dies no laborables.
Convertir les places d’auxiliar administratiu en administratiu per evitar que
personal que realitza les mateixes funcions percebi retribucions diferents.
Negociació i definició dels llocs de difícil i molt difícil cobertura a tots els àmbits
de la CAIB.
Incorporar a totes les instruccions de jornada i horaris la jornada de 35 hores
setmanals.
Negociar i avançar cap l’establiment d’una jornada de 32 hores setmanals.
Negociació d’un nou acord de conciliació i dels plans d’Igualtat, així com
protocols d’assetjament.
Establiment de la jubilació parcial amb contracte de relleu en un termini màxim
de tres mesos si es produís habilitació estatal.
Negociació de l’homologació de l’acció social de tots els sectors de la CAIB,
establint un reconeixement al serveis prestats, similar a l’antic premi de
jubilació.
Desenvolupament i millora dels acords de carrera profesional, tant horitzontal
com vertical, dels diferents àmbits de la CAIB.
Fer els canvis normatius necessaris per a desenvolupar la promoció interna
temporal en tots els àmbits de la CAIB per a desenvolupar i incentivar la carrera
vertical del personal.
Crear les mesures d’atracció i fidelització de les plantilles que contemplin, entre
d’altres, puntuacions addicionals per destí en llocs de difícil i molt difícil
cobertura, tant en materia de provisió de llocs com en carrera professional.
Creació d’un observatori de l’ocupació pública.
Reservar un 10% de les places de les diferents convocatòries a persones amb
discapacitat. En la implementació d’aquesta mesura s’han d’establir
mecanismes que evitin la concentració d’aquestes en determinats llocs.
Negociació i establiment de mesures que compensin els efectes de la doble i
triple insularitat.
Negociació dels criteris d’homologació de la formació acreditada als diferents
àmbits de la CAIB.
Modificació dels criteris d’obtenció i acreditació dels diferents nivells de
coneixement de llengua catalana.
Fer un pla específic de digitalització per a tot el personal adaptat a cada perfil
professional que ajudi al desenvolupament de la transició digital.
Desenvolupament dels instruments de mediació i arbitratge en l’àmbit de la
Administració de la CAIB.
SECTOR ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA
Negociació d’una nova Llei de Funció Pública que incorpori, entre altres
mesures, les diferents modalitats d’adquisició del grau personal.
Recuperació de la retallada del 5% a les quanties de la carrera professional.
Establiment de la carrera professional al sector públic instrumental.
Incorporar un nou model menys memorístic per als processos de selecció en
l’accés i la promoció interna en l’Administració Pública, basat més en la pràctica.
Negociació i posada en marxa d’una nova Llei de Cossos i Escales.
SECTOR SALUT
Negociació de la definició de “places de difícil i molt difícil cobertura” i el seu
reconeixement retributiu (ampliació dels grups o subgrups que actualment ja
estan reconeguts).
Mesures del foment de contractació de llarga durada en aquelles necessitats
estructurals del Servei de Salut.
Negociació d’una Llei Marc del personal estatutari del Servei de Salut.
Conversió de les places de zeladors dels centres d’Atenció Primària en auxiliars
administratius.
Actualització de les funcions de les categories estatutàries.
Establiment de la retribució en dissabte per a totes les categories.
Establir processos per garantir la carrera professional.
Reforçament de l’Atenció primària.
Articular el sistema de concurs obert i permanent.
Creació d’instruments de negociació, diàleg social i coordinació sobre matèries
de salut laboral que incloguin departaments especialitzats en salut mental.
Negociació i establiment de mesures de fidelització del personal en formació.
Implementació d’una nova classificació professional i desenvolupament del
grup B.
Desenvolupar itineraris de mobilitat per a totes les professionals que
contemplin mesures ergonòmiques i de salut laboral per a facilitar el trànsit cap
la jubilació de les persones majors de 55 anys.
SECTOR ENSENYAMENT
Homologació de les quanties anuals totals amb les retribucions totals que es
perceben a altres àmbits de la CAIB, especialment en allò referent a la carrera
professional.
Reducció de ràtios i càrrega lectiva.
Consolidar el model transitori previst en el procés d’estabilització.
Habilitar la possibilitat de reduir voluntàriament mitja jornada per a tot el
personal docent.
Creació d’un cos únic docent.
Negociar un protocol específic d’agressions als centres educatius.
Millores de les condicions sociolaborals dels docents de la Concertada per tal
d’arribar a aconseguir l’equiparació total amb els docents de l’Ensenyament
Públic.
Creació d’una mesa específica d’educació especial per tal de poder participar
activament en la millora de les condicions laborals del mestres en pagament
delegat.
Establir a l’àmbit de l’educació especial millores autonòmiques per a tot el
personal tècnic complementari i el personal d’administració i serveis.
Pel que fa al sector de la discapacitat, millores sociolaborals per als treballadors
i treballadores.
Creació d’una Mesa de Negociació Administració-Patronals-Sindicats-IMAS a
l’àmbit de la discapacitat.
Creació d’instruments de negociació, diàleg social i coordinació sobre matèries
de salut laboral que incloguin departaments especialitzats en salut mental.
Tot i no ser competència directa de la Comunitat Autònoma, aquesta té un paper
fonamental en aquests sectors, pel que consideram s’hauria de treballar en aquests
aspectes:
SECTOR ADMINISTRACIÓ LOCAL
Creació d’una mesa de negociació de les Administracions Locals.
Negociació de l’actualització de la Llei de Coordinació de la Policia Local.
Redefinició i dimensió del Cossos de bombers.
Creació d’unitats de suport per a les Administracions locals en allò referent a
processos selectius mitjançant acords de col·laboració amb els Consells insulars.
SECTOR ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT
Incloure a tot el personal al servei de l’Administració General de l’Estat dins la
deducció del 30% de la quota íntegra autonòmica als contribuents que ocupen
places declarades de difícil cobertura.
Continuar amb les negociacions amb el Govern central sobre la implantació de
mesures per compensar la negativa incidència de la insularitat en la prestació
dels serveis públics.
