La síndrome post-vacacional, també anomenat estrès o depressió postvacacional, és l’ansietat o pressió emocional que se sent, després d’un període vacacional llarg, a conseqüència d’haver d’afrontar de nou les tasques professionals.
La síndrome post-vacacional no és una malaltia en si mateixa, sinó un procés d’adaptació a la vida laboral després d’unes llargues vacances, la qual cosa, per a la majoria de les persones, sol resultar difícil.
La readaptació a la vida laboral després de les vacances inclou canvis d’horaris, d’obligacions i d’estil de vida en conjunt que sol generar molèsties psicològiques o físiques en graus variables, depenent tant de la persona, com el tipus de treball que faci.
Per a la majoria de les persones, estar de vacances s’associa generalment a descans, relaxació, pau, felicitat, interrupció de la vida quotidiana, augment de les activitats d’oci i augment general de la felicitat, per tant, en trencar interrompre aquest descans prolongat i haver de tornar a l’activitat laboral, és normal sentir una certa «depressió postvacacional» que és una reacció psicològica caracteritzada per fastig i cansament, desencantament, inhibició, tristesa, malestar general, ansietat, fòbia social, etc.
En la majoria dels casos és una sensació transitòria, encara que en alguns casos pot convertir-se en una cosa més preocupant.Aquests casos se solen donar en persones que tenen treballs molt estressants, bé per la mateixa activitat laboral o per les relacions personals que es produeixen en l’entorn laboral.
En aquests casos, la pressió de la volta al treball pot arribar a ocasionar veritables quadres d’estrès agut amb totes les manifestacions emocionals que ho caracteritzen: malestar, ansietat, depressió, disminució del rendiment, palpitacions, sudoració, augment de les freqüències respiratòria i cardíaca, tremolors, canvis d’humor, etc.
Aquests signes i símptomes d’estrès els manifesten amb major freqüència les dones, probablement per desenvolupar activitats en un entorn sociofamiliar de major pressió.
Si aquests canvis adaptatius es perpetuen més enllà d’uns dies, pot aparèixer una veritable síndrome d’ansietat generalitzada o un anomenat estrès crònic que manifestarà una clínica específica i que pot requerir tractament específic, si s’arriba a aquesta situació el millor és consultar amb un especialista.Molt pocs casos d’estrès postvacacional requereixen un abordatge professional, sigui mèdic o psicològic.
Per a superar les molèsties derivades d’aquesta mala adaptació al canvi de vida des de les vacances a la vida laboral, es recomana seguir algunes pautes, com:
• En primer lloc, programar el retorn a casa de manera anticipada i relaxada. Cal evitar tornar de les vacances just el dia anterior a la volta al treball, si no que és recomanable tornar un parell de dies abans, per a preparar-nos físicament i mentalment per al retorn a l’activitat laboral.
• Començar de manera gradual amb la intensitat del treball, de menys a més intensitat, intentant començar per les tasques més simples o més grates.
• Plantejar els problemes laborals de la manera més simple i essencial possible.
• Seleccionar aquelles activitats que podem dur a terme, i delegar aquelles per a les quals no estem tan preparats en el moment actual.
• En arribar al treball, no començar l’activitat de manera brusca i intensa, és bo compartir les experiències vacacionals amb els companys i companyes i així crear un bon ambient d’inici laboral.
• Mantenir reunions relaxades d’inici de cicle, per a definir i detallar els objectius per al període que s’inicia, els mitjans i les expectatives de l’equip.
• No començar “emportant-se el treball a casa”.
• Dormir adequadament, al voltant de les vuit hores.
• Mantenir horaris regulars tant durant el dia com en les hores de ficar-se al llit i aixecar-se.
• Practicar exercici físic moderat diari.
