La pandèmia ens ha obligat a buscar refugi a casa nostra per evitar la propagació de virus. I això, en la gran majoria de la població, ha ocasionat canvis en l’organització per teletreball, convivència, cures de menors o persones dependents … Però, què passa quan aquesta situació de confinament, es produeix amb el teu agressor? Fa uns anys vaig realitzar un estudi sobre les conseqüències de la violència de gènere en els fills i filles. Una de les joves entrevistades feia la següent reflexió “quan penses en un lloc tranquil per descansar, apareix la imatge de la teva llar. Després d’una llarga jornada laboral, o d’haver estat durant hores estudiant, estàs desitjant tornar a casa, treure’t la roba de carrer, desfer-te de les sabates i relaxar-te al sofà … la llar, és l’espai de seguretat i intimitat, en el que pots deixar d’actuar socialment, mostrant el teu vulnerabilitat en la intimitat. No obstant això, per a les persones que vivim violència masclista, com a filles i fills, o com a parella, la llar és un infern. Mai pots relaxar-te, mai pots baixar la guàrdia, vius en un constant camp minat, on qualsevol situació es converteix en violència, i continuo dient, durant tota la meva infantesa vaig pensar que la por era normal, fins que em van convidar a una festa d’aniversari, on vaig descobrir amb sorpresa, que en altres cases es vivia una sensació de tranquil·litat, i fins i tot alegria, desconeguda per a mi “
Aquest testimoni ens presenta la realitat de milers de dones, fills i filles, que viuen a casa seva i amb la persona que se suposa, que ha de protegir-los com a pare, o acompanyar-te com a parella, l’horror de la violència. Com estan vivint el confinament del Covid-19 a Espanya? La informació que tenim ens revela un menor nombre de denúncies als jutjats especialitzats en violència masclista des que va començar l’estat d’alarma, encara que sí es va produir un augment de trucades al 016. Això implica que la violència de gènere no va disminuir, sinó que la llibertat de moviments de les víctimes és molt menor, de manera que les situacions de violència han estat invisibilitzades … d’altra banda, cal recordar que la crisi econòmica provocada per la pandèmia, afecta les dones que han perdut la feina i que depenen de l’economia de la unitat familiar per subsistir.
En una situació tan extrema com aquesta, es produeix un major temps de convivència amb l’agressor, que tindrà més control sobre les víctimes. La dificultat per poder demanar ajuda externa, provoca una situació angoixant que obliga les dones que conviuen amb l’agressor, a estar en una situació permanent d’alerta, per evitar la violència. En aquesta situació, l’ajuda ciutadana és fonamental per obrir vies de comunicació i denúncia. La Delegació de Govern contra la Violència de Gènere ha publicat una guia per respondre davant aquesta situació. Us deixem l’enllaç per a la seva difusió, perquè és fonamental que actuem davant el menor indici.
Luz Martínez Ten, secretària de la dona i Politiques Socials FeSP- UGT
